DESCRIPCIÓ
La passada classe de seminari la vam començar presentant el treball de l'Elogi de la Feblesa, de l'Alexandre Jolien. Després, vam llegir cadascú de nosaltres el fragment que més ens havia agradat del treball que havíem fet, i el vam comentar.
Més tard, vam començar amb l'exposició de l'actualitat educativa. En aquest cas, era el torn de l'Anna Español i l' Aylén. Primerament, l'Anna ens va ensenyar algunes de les notícies que hi van haver durant la setmana. Una d'elles, parlava sobre l'escola lliure de menjar "basura" , i l'altre feia referència a que els alumnes de Primària estaran sense portàtils fins que s'implantin totalment a l'ESO.
Finalment, la que ens va presentar va ser la que parlava d'una mort per asfíxia d'un noi a casa seva, com a resultat d'un joc que s'havia iniciat a l'escola i que consistia a escanyar-se per així viure una sensació límit.Per tant, podem veure que s'ha arribat a uns extrems inpensables, i que l'escola hauria de prendre mesures, encara que tota la responsabilitat no recaigui en ella.
Després, l'Aylén ens va parlar de la modificació del calendari escolar a causa de les altes temperatures a l'estiu. També, ens va presentar una notícia que deia que el PSOE acordava amb ERC la supresió dels crucifixes a les escoles públiques.
D'altre banda, la notícia que va aprofundir era la següent: Les FP de grau mig es podran cursas sense el títol de ESO. Despres, podran accedir a batxillerat i treure-se'l en un any.
Més tard, la Maria Pérez ens va presentar la revista Barcelona Educació, una publicació que es fa en català, de tirada mensual, gratuïta i virtual. Consta dels següents apartats:
1. Editorial
2. Noticies
3. Som xarxa
4. Protagonistes
5. Jo també educo
6. A fons
7. Radiografia
8. Apunts
9. Participacio
10. Entrevista
11. Oberts al món
12. Una mica de tot
Després d'això, ens va explicar l'article que havia escollit per a comentar, que feia referència al Franquisme, on es trobaven amb una lluita per convertir les escoles privades en públiques.
Més tard, la Maria Garcia ens ha presentat la seva revista, Cuadernos de Pedagogia:
1. IDIOMA: Castellà
2. DIRECTOR: Jaume Carbonell Sebarroja
CAP DE REDACCIÓ: Lourdes Martí
SECRETARIA DE REDACCIÓ: Melània Aliaga
DISSENY GRÀFIC: Mònica Ginés
3. LLOC ON S’EDITA: Barcelona
4. PERIODICITAT: mensual, excepte els mesos Juliol i Agost que són el mateix número
5. ANY EN QUÈ ES COMENÇA A PUBLICAR: 1980
6. COST NÚMERO SOLT: 13€
7. SUMARI I BREU ANÀLISI DE CADA APARTAT:
EDITORIAL: es troba a la primera plana de la revista. Aquest és un article escrit pel director de la revista, en Jaume Carbonell, i tracta sobre un tema d’actualitat. En aquest exemplar el tema sobre el que redacta el director és el pacte educatiu que existeix a nivell nacional i autonòmic.
AGENDA: com el seu nom indica és l’agenda cultural del mes en relació als actes vinculats a l’educació. Podem trobar cinema, congressos, publicacions de llibres, revistes i altres.
HISTÒRIES MÍNIMES: aquest apartar de la revista està dividit en dos sub-apartats. Primerament trobem cartes d’opinió del personal docent o altres que tenen una vinculació estreta amb el món de l’educació. La segona part la formen dos cartes al director de lectors de la revista. Aquestes dues cartes tracten sobre temes exposats al darrer exemplar.
ACTUALITAT: la revista no només tracta temes a nivell nacional sinó que també inclou noticies que afecten al món de l’educació. És en aquest apartat on trobem aquestes notícies. Per exemple aquet número parla de la Grip A a l’escola, i sobre la política educativa a Veneçuela.
PERSPECTIVA INTERNACIONAL: en aquest número i commemorant l’aniversari de la convenció dels drets de l’Infant, la revista dedica aquest apartat a tractar sobre el benestar dels nens arreu del món.
REPORTATGES: l’última edició de la trobada “Com sona l’ESO” ha estat narrada en aquest apartat. Aquesta és una activitat musical en la que han participat alumnes dels Països Catalans. Concretament en aquesta secció es tracten esdeveniments, accions o altres que són de rellevant importància dins el context de l’educació.
EXPERIÈNCIES: aquí podem trobar activitats que diferents escoles han dut a terme i de les quals volen que els lectors d’aquesta revista se n’assabentin. Les experiències estan estructurades en les diferents franges escolar (infantil, primària, ESO). En aquest exemplar es parla, entre altres, del context intercultural de les escoles i les estades en empreses.
ENTREVISTA: Koldo Saratxaga és el personatge entrevistat al mes de Setembre. Ell és un empresari el qual critica al model actual d’educació perquè entén que és més important formar persones que simples estudiants que emmagatzemen continguts. Cada mes entrevisten a un personatge diferents, el qual parla sobre algun tema destacat en el camp de l’educació.
TEMA DEL MES: aquest és l’apartat més extens de la revista en el qual hi podem trobar diferents subapartats que tracten sobre el tema inicial. En aquest exemplar es parla sobre la revolució didàctica als museus. Podem trobar un apèndix d’aquesta secció anomenat “Para saber más” que ens proporciona una selecció de recursos bibliogràfics amb els que podem ampliar els nostres coneixements sobre el tema del mes.
OPINIÓ: és on trobem l’opinió de certs experts sobre uns temes determinats. En aquest cas tracten sobre la Formació Professional, la seva orientació i el seu futur, aquest article està dins la revista perquè aquesta té en compte tots els nivells educatius i en aquest apartat
MURAL: dividit per autonomies, en aquest punt de la revista podem trobar esdeveniments, publicacions o altres succeïts a determinats indrets de l’estat espanyol.
LLIBRES: també hi ha espai per a la publicitat en aquesta revista. Aquí podem trobar la recomanació de diferents llibres. Hi ha alguns del quals s’elabora una síntesi d’ells i d’altres dels quals només s’esmenten els aspectes generals.
AVANÇ: l’últim apartat de la revista està destinat a la publicació del pròxim número. Avança quin és el contingut del mes de novembre en concret de l’entrevista, el tema el tema i les experiències.
APROFUNDIMENT
En aquest apartat, he volgut destacar la importància del llibre Elogi de la Feblesa, que ens ha fet reflexionar a tots, i sobretot veure alguns aspectes de la vida una mica diferent de com ho havíem fet fins ara.
Vet aquí, aquesta notícia:
19.11.2009 - EUTSES
El conocido filósofo y escritor suizo Alexandre Jollien visitó, el viernes 13 de noviembre, las Escuelas Universitarias de Trabajo Social y Educación Social Pere Tarrés de la Universidad Ramon Llull (EUTSES) para pronunciar la conferencia Fragilidad y felicidad. En una Aula Magna llena de público, Jollien cautivó a los asistentes con su discurso reflexivo y vivencial.
El autor de Elogio de la debilidad empezó hablando de la importancia de saber estar en la vida, de saber ver quién eres, qué recursos y qué limitaciones tienes: " cuántas veces, nos levantamos cada mañana, nos vestimos, hacemos lo que haga falta aquel día pero no nos preguntamos qué queremos".
Jollien destacó la humildad y la confianza en el otro como cualidades básicas de los educadores y educadoras. "Muchas veces , los educadores se preguntan qué es lo que no funciona, qué no va.... como si el centro de la vida fuera aquello que no funciona (la discapacidad, por ejemplo) cuando el centro de la vida ha de ser la vida misma".
La distancia profesional fue otro de los temas que Jollien tractó: "Lo que nutre al hombre es la afectividad. Los educadores han de saber demostrar afecto, a pesar de les enseñan lo contrario en las universidades". Para Jollien está claro que la felicidad sólo se puede conseguir junto a los otros.
En la lucha de cada día, Jollien dio importancia a la fe. "La fe es dejarse llevar , confiar en la vida. La fe, para mí, se resume en dos palabras: decir SÍ a la fuerza, a la vida, asumirla; y dar GRACIAS, saber nutrirse de la vida, para apreciarla".
REFLEXIÓ
Aquesta sessió de seminari crec que m'ha servit per adoptar més coneixements, aixi com per compartir els sentiments que ens ha provocat la lectura del llibre elogi de la feblesa, tal i com he citat abans. A més, amb l'actualitat educativa i les revistes, coneixem cada dia les opinions d'experts i els últims successos que passen en el món que ens envolta.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Seminari. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Seminari. Mostrar tots els missatges
diumenge, 13 de desembre del 2009
dimarts, 8 de desembre del 2009
Seminari 04/12/2009
DESCRIPCIÓ
La última sessió de seminari la vam començar amb la preparació de la festeta del l'ultim dia abans de Nadal. Després, i amb la pregunta que va fer la Maria Garcia, la Lluïsa va explicar el significat del calendari d'Advent.
La última sessió de seminari la vam començar amb la preparació de la festeta del l'ultim dia abans de Nadal. Després, i amb la pregunta que va fer la Maria Garcia, la Lluïsa va explicar el significat del calendari d'Advent.
Un cop havent parlat de tot això, vam començar amb la classe, i la Irene ens va exposar la seva revista educativa, de la qual ja havia parlat el Cristian en el seu moment. Alguns articles i/o apartats del que consta aquest número són:
- - educació pel canvi personal i social
- - centres justícia juvenil
- - carrer com a espai educatiu
- - aprendre durant tota la vida
- - mares enllaç i procés d'acollida de la gent nouvinguda
- - bibliografia
- - escola (programa Treva)
- - poesia i joves (experiència d'una mestre)
- - mirades:
- Article
- Cartellera
Després de comentar-nos la revista, va triar una notícia per a que despres poguéssim debatre sobre ella, i va ser: Centres de justícia juvenil-> el rol de l'educador social.
La Irene va comentar que aquests centres el que volen és treure als joves dels cercles viciosos que els envolten, que hi ha d'haver certa confiança entre el centre i els joves. Va afegir, que si el procés és llarg, de vegades els resultats no són bons.
En segon lloc, la Sara ens va analitzar la revista Infancia y Aprendizaje:
1. Títol
“Infancia y Aprendizaje” (Journal for the Study of Education and Development)
2. Idioma:
Castellà i anglès(ho supervisa Paloma Linares)
3. Director:
4. Lloc on s’edita:
Facultat de Psicologia, Universidad Autónoma de Madrid (Campus de Cantoblanco)
5. Periodicitat:
Publicació Trimestral. (en aquest cas és del Febrer del 2009)
6. Any en què es comença a publicar
1977
7. Cost:
· Individual, tarifa regular: 99€
· Individual, tarifa especial per subscriptors de C&E: 87€
· Institucional, tarifa regular: 545€
· Institucional, tarifa especial per a subscriptors de C&E: 435€
8. Sumari i breu anàlisi de cada apartat
1. Articles
2. Altres
9. Primera impressió de la revista
Quan vaig veure per primera vegada la revista a la biblioteca em vaig quedar una mica parada, perquè no tenia forma de revista “típica”. Segons el meu parer la portada és molt senzilla, no crida l’atenció.
Després quan vaig llegir els articles em van semblar com molt científics, això va fer que em costés moltíssim entendre’ls, vaig necessitar llegir-me’ls 3 o 4 vegades. A més a més, crec que aquesta revista és més per a mestres i no per a futurs mestres com nosaltres.
10. Elecció d’un article per presentar i discutir al seminari
· Justificació:
He escollit l’article: “Comprensión de la mente y habilidades comunicativas en niños rechazados por sus iguales”.
Crec que aquest article és molt interessant perquè moltes vegades ens trobem casos en que els nens són rebutjats. Si a vegades trobem el motiu, però d’altres no el trobem, i aquest article mitjançant jocs ens fa veure com reaccionen els nens amb els companys rebutjats. Hi ha un joc en aquest article que dos alumnes mitjançant l’argumentació han de convèncer a un tercer perquè escolli el seu personatge, en aquest cas els alumnes no miren el seu company sinó el personatge, ja que tots van agafar el paper del pare per la seva autoritat.
· Temes interessants per debatre:
-Avui en dia les dones s’encarreguen més dels seus fills que no pas els pares. Què en penseu d’això? No creieu que s’hauria de compartir criar el fill dels dos?
I per últim, vam acabar d'explicar per parelles les nostres experiències viscudes durant la jornada d'activitats extraordinàries a les diferents escoles que vam anar, juntament amb els nostres companys de 3er. Jo, ho vaig fer amb la Maria Garcia, i vam fer cinc cèntims de l'Escola Claret, el centre que vam visitar.
REFLEXIÓ
La classe de Seminari va semblar un xic monòtona, ja que algunes de les coses que vam explicar ja ho havíem fet abans, i es fa fer repetitiu. No obstant, amb el que sí que vam disfrutar va ser escoltant les experiències i les anècdotes viscudes pels nostres companys durant l'estada a les escoles la setmana de pràctiques. També, amb el que ens va proposar la Lluïsa de fer la sessió anterior, que vam seguir donant voltes a possibles coses a fer,etc.En definitiva, una classe dinàmica on, com sempre, tothom va poder dir la seva en quant als temes que vam estar tractant.
dimecres, 2 de desembre del 2009
Seminari 02/12/2009
DESCRIPCIÓ
Avui, a la classe de Seminari hem tractat molts temes.
Primerament, l'Edu ens ha comentat una mica l'actualitat educativa. Ens ha explicat que una de les notícies que es donaven durant la setmana passada era que Menorca era l'indret on menys hores de català eren destinades a les escoles. També, un altre tema que ens ha explicat, és que a Cornellà s'han creat uns espais de benvinguda educativa, on expliquen als immigrants les característiques i distintius de la cultura catalana.
No obstant, el tema que ell ha escollit finalment ha sigut el de que l'escola catalana escurça les vacances d'estiu.
L'article feia menció a que el dia 7 de Setembre començarien les classes, per tant, 1 setmana abans del previst. S'acabaria el 22 de Juny, però no gaudiriem de jornada intensiva. Com a conseqüència de començar abans, també es recompensaria tenint una setmana de festa entre Febrer i Març.
Tot això, té motiu de discòrdia ja que els pares no poden compaginar les vacances amb els seus fills, i a més, hauran de fer front a una despesa econòmica als campus per aquesta nova imposició per part de l'Estat.
Més tard, la Laura ens ha presentat la revista Escola Catalana que anteriorment ens havia presentat la Paula. Ens hem estalviat de comentar els aspectes bàsics de la revista, ja que la Paula ho havia esmentat, i ja haviem près nota nosaltres, fet que consta a entrades anteriors d'aquest bloc.
Ens ha fet un anàlisi de la revista diferenciant els apartats que la componen:
1. Devantal: s'hi tracta un tema anomenat Eduquem els usos de la llengua
2. Camins per reeixir: s'hi tracten diversos temes com El fracàs de tots els problemes educatius i socials, la igualtat d'oportunitats en el sistema educatiu, què entenem a Primària? etc.
3. Entrevista a Vicenç Soler
4. Experiències: es narra que l'IES Sant Josep de Calassanç ha guanyat un premi. També es fa referència al projecte "Tu pots", que indica una manera de seguir pautes per a la gent immigrant.
En aquest apartat, també podem veure un estudi que s'ha fet a l'Escola Claret, indret que vam visitar la Maria i jo durant la jornada de pràctiques...
5. Sense pèls a la llengua: apartat on es parla de mots que utilitzem els adolescents frequenment. Concretament, en aquesta edició, es parla de la paraula Pal.
6. Informacions i comentaris
7. Llibres i materials
8. Lletra menuda (dibuix)
Després de fer tota aquesta presentació, la Laura ha escollit el tema: Què ensenyem a Primària? per a debatre entre nosaltres.
Just després de la presentació de la revista, alguns dels companys han exposat les seves impressions sobre la jornada de pràctiques amb l'alumne de 3er, i la veritat que ens hem sorprès de les anècdotes que han viscut i del que han vist.
Per últim, i abans de finalitzar la classe, la Lluïsa ens ha repartit unes cartolines de colors en les que haurem d'escriure reflexions personals sobre cada company, així com poesies o altres coses, mentre que siguin de caire positiu. Això, li lliurarem el dia 9 de desembre, i ens ho retornarà l'ultim dia de Seminari, el dia 18.
REFLEXIÓ
Crec que aquesta classe ha estat una mica repetitiva en quant a contingut, però ens ha motivat una mica més el fet d'haver de fer aquest detall que ha pensat la Lluïsa per nadal. Així, coneixerem què pensen els companys de nosaltres, i com ens ho faran arribar. En definitiva, una experiència diferent, però que de moment ha tingut molt bona acollida.
Avui, a la classe de Seminari hem tractat molts temes.
Primerament, l'Edu ens ha comentat una mica l'actualitat educativa. Ens ha explicat que una de les notícies que es donaven durant la setmana passada era que Menorca era l'indret on menys hores de català eren destinades a les escoles. També, un altre tema que ens ha explicat, és que a Cornellà s'han creat uns espais de benvinguda educativa, on expliquen als immigrants les característiques i distintius de la cultura catalana.
No obstant, el tema que ell ha escollit finalment ha sigut el de que l'escola catalana escurça les vacances d'estiu.
L'article feia menció a que el dia 7 de Setembre començarien les classes, per tant, 1 setmana abans del previst. S'acabaria el 22 de Juny, però no gaudiriem de jornada intensiva. Com a conseqüència de començar abans, també es recompensaria tenint una setmana de festa entre Febrer i Març.
Tot això, té motiu de discòrdia ja que els pares no poden compaginar les vacances amb els seus fills, i a més, hauran de fer front a una despesa econòmica als campus per aquesta nova imposició per part de l'Estat.
Més tard, la Laura ens ha presentat la revista Escola Catalana que anteriorment ens havia presentat la Paula. Ens hem estalviat de comentar els aspectes bàsics de la revista, ja que la Paula ho havia esmentat, i ja haviem près nota nosaltres, fet que consta a entrades anteriors d'aquest bloc.
Ens ha fet un anàlisi de la revista diferenciant els apartats que la componen:
1. Devantal: s'hi tracta un tema anomenat Eduquem els usos de la llengua
2. Camins per reeixir: s'hi tracten diversos temes com El fracàs de tots els problemes educatius i socials, la igualtat d'oportunitats en el sistema educatiu, què entenem a Primària? etc.
3. Entrevista a Vicenç Soler
4. Experiències: es narra que l'IES Sant Josep de Calassanç ha guanyat un premi. També es fa referència al projecte "Tu pots", que indica una manera de seguir pautes per a la gent immigrant.
En aquest apartat, també podem veure un estudi que s'ha fet a l'Escola Claret, indret que vam visitar la Maria i jo durant la jornada de pràctiques...
5. Sense pèls a la llengua: apartat on es parla de mots que utilitzem els adolescents frequenment. Concretament, en aquesta edició, es parla de la paraula Pal.
6. Informacions i comentaris
7. Llibres i materials
8. Lletra menuda (dibuix)
Després de fer tota aquesta presentació, la Laura ha escollit el tema: Què ensenyem a Primària? per a debatre entre nosaltres.
Just després de la presentació de la revista, alguns dels companys han exposat les seves impressions sobre la jornada de pràctiques amb l'alumne de 3er, i la veritat que ens hem sorprès de les anècdotes que han viscut i del que han vist.
Per últim, i abans de finalitzar la classe, la Lluïsa ens ha repartit unes cartolines de colors en les que haurem d'escriure reflexions personals sobre cada company, així com poesies o altres coses, mentre que siguin de caire positiu. Això, li lliurarem el dia 9 de desembre, i ens ho retornarà l'ultim dia de Seminari, el dia 18.
REFLEXIÓ
Crec que aquesta classe ha estat una mica repetitiva en quant a contingut, però ens ha motivat una mica més el fet d'haver de fer aquest detall que ha pensat la Lluïsa per nadal. Així, coneixerem què pensen els companys de nosaltres, i com ens ho faran arribar. En definitiva, una experiència diferent, però que de moment ha tingut molt bona acollida.
diumenge, 29 de novembre del 2009
Concert de Santa Cecília
El passat divendres, en comptes de realitzar la nostra sessió de seminari, vam anar a l'Auditori a gaudir del concert que ens van oferir els alumnes de 3er de Magisteri Musical. Vam passar tots una molt bona estona, vam participar en el que ens van demanar, i sobretot, vam distreure'ns una mica del que fem habitualment, cosa que també s'agraeix, i molt.
Al concert, van cantar diferents tipus de cançons, algunes melòdiques, d'altres més mogudes, també cançons populars... Personalment, a mi em va agradar moltíssim la part on tot el públic va participar. Va ser un recull de cançons que normalment hem cantat a l'escola ( El gegant del pi, Quinze són Quinze, Baixant de la font del gat...). Vam fer uns cànons diferenciats en dos grups, i la veritat que va ser una experiència molt engrescadora.
Més tard, una companya de 1er de Grau va oferir-nos la seva versió de Hero, de la Maria Carey. Tots vam emocionar-nos perquè no haguéssim cregut que ho faria tan i tan bé.
Finalment, i després de dues hores de concert, van acabar amb la projecció d'unes imatges d'ells mateixos, fet que demostrava l'amistat que havíen aconseguit durant aquests anys que han format part de Blanquerna.
Aquí deixo el vídeo d'una de les actuacions que més van agradar:
Al concert, van cantar diferents tipus de cançons, algunes melòdiques, d'altres més mogudes, també cançons populars... Personalment, a mi em va agradar moltíssim la part on tot el públic va participar. Va ser un recull de cançons que normalment hem cantat a l'escola ( El gegant del pi, Quinze són Quinze, Baixant de la font del gat...). Vam fer uns cànons diferenciats en dos grups, i la veritat que va ser una experiència molt engrescadora.
Més tard, una companya de 1er de Grau va oferir-nos la seva versió de Hero, de la Maria Carey. Tots vam emocionar-nos perquè no haguéssim cregut que ho faria tan i tan bé.
Finalment, i després de dues hores de concert, van acabar amb la projecció d'unes imatges d'ells mateixos, fet que demostrava l'amistat que havíen aconseguit durant aquests anys que han format part de Blanquerna.
Aquí deixo el vídeo d'una de les actuacions que més van agradar:
dijous, 26 de novembre del 2009
Seminari 25/11/2009
DESCRIPCIÓ
La passada classe de seminari la vam començar amb la actualitat educativa que ens van dur la Maria Pérez i la Paula Antonell. Primerament, van ensenyar-nos les diferents notícies que havíen succeït durant la setmana, i ens en van destacar dues com les més importants. La primera, tractava de la segregació escolar a Catalunya. Deia la notícia que és cada vegada més notable i que ningú fa res per aturar-ho. Es tenen en compte altres aspectes en comptes de tractar aquests temes i buscar una solució. Els experts diuen que hi ha un dèficit molt gran pel que fa a serveis socials i recursos pressupostaris per a la Infància, per tant, això és un altre factor que tira cap enrere a l'hora d'ajudar a controlar-ho.
En segon lloc, la Paula ens va parlar d'una notícia de la que ja havíem sentit parlar, i que tractava de la introducció a institus catalans, al voltant de 130, d'ordinadors portàtils que subvencionaran les Administracions, conjuntament amb els pares del nen/a. Així doncs, cadascun haurà de fer front al pagament de 150€ i no serà una despesa tant elevada per cap dels aportadors.
En definitiva, és una bona manera de fer front a aquesta manca de tecnologia que s'ha solucionat amb una proposta molt encertada.
Més tard, vam estar comentant la setmana de pràctiques i vam fer una petita redacció detallant el que vam viure durant els dies que vam visitar centres educatius, espais públics, conferències... i on tots vam estar d'acord en que havia sigut una experiència meravellosa que ens agradaria tornar a repetir aviat.
Finalment, vam comentar els diferents punts de la conferència de l'Eulàlia Bosch i vam destacar les frases més importants i les vam comentar.
APROFUNDIMENT
Fent referència a la conferència de l'Eulàlia Bosch, m'agradaria posar aquí un projecte que va anomenar, i en el que ella hi estava vinculada. S'anomena Any Cerdà
Què és?
Ara fa 150 anys, el 7 de juny de 1859 s’aprovava el Pla de Reforma i Eixample de Barcelona, obra d’una de les ments barcelonines més lúcides: Ildefons Cerdà.
Barcelona no podia deixar passar aquest aniversari per moltes raons. El Pla Cerdà va representar un abans i un després per a la nostra ciutat. Amb el Pla Cerdà, Barcelona va fer un salt històric i la Barcelona d’avui i de demà no es pot entendre sense ell. El Pla Cerdà és l’ADN de la Barcelona moderna.
Per tot això, des de l’Ajuntament vam decidir declarar el 2009 l’Any Cerdà. Durant tot un any, fins el juny del 2010, omplirem Barcelona d’activitats per commemorar un moment clau de la seva història, de la seva transformació urbana i de la seva projecció al món.
La suma de la feina i l’esforç fet per l’Ajuntament, la resta d’administracions i entitats com la FUTIC és un ampli i atractiu programa, que vol ser viu, obert i que anirem farcint d’activitats al llarg de l’any. L’Any Cerdà vol unir reflexió, divulgació, creació, però també festa, convivència i participació, és a dir, la manera de fer ciutat de Barcelona.
Perquè pensar Cerdà és pensar Barcelona. Des de l’aprovació del Pla ha plogut molt, però els reptes de Cerdà són els reptes d’avui. Com fa 150 anys, citant les paraules d’una altra gran ment lúcida dels nostres dies, “Barcelona es troba en plena agitació transformadora”. Les persones eren el centre d’acció del Pla Cerdà i avui seguim construint Barcelona a partir de les persones. La Barcelona que cridava “A baix les muralles!”, manté viva l’ambició i vol obrir una nova etapa de la seva realitat metropolitana.
Cerdà va voler fer una Barcelona gran, va transformar la ciutat per transformar la societat. Avui, nosaltres som hereus d’aquest esperit i defensem que Barcelona es fa gran quan la seva gent viu millor.
L’Any Cerdà és l’excusa perfecta per posar en valor la ciutat com a solució als reptes de la nostra societat. Amb l’Any Cerdà volem també expressar l’orgull de pertànyer a Barcelona. Perquè avui Barcelona és un projecte col·lectiu que construïm entre tots: arquitectes, urbanistes, creadors i ciutadans.
Tots som cridats a participar en aquesta celebració. Tenim tot un any per endavant, que volem acabar de la millor manera: conquerint la nova Diagonal, que entre tots i totes estem pensant, com el millor homenatge a Ildefons Cerdà i el seu Pla.
.
REFLEXIÓ
Crec que ha estat una classe on hem aportat un suc molt profitós, i on hem vist el que han viscut els companys en el mateix temps que nosaltres durant la jornada de pràctiques. Per tant, ens ha ajudat per tenir visions diferents sobre un mateix tema i/o activitat i així saber què preferim uns i altres.
La passada classe de seminari la vam començar amb la actualitat educativa que ens van dur la Maria Pérez i la Paula Antonell. Primerament, van ensenyar-nos les diferents notícies que havíen succeït durant la setmana, i ens en van destacar dues com les més importants. La primera, tractava de la segregació escolar a Catalunya. Deia la notícia que és cada vegada més notable i que ningú fa res per aturar-ho. Es tenen en compte altres aspectes en comptes de tractar aquests temes i buscar una solució. Els experts diuen que hi ha un dèficit molt gran pel que fa a serveis socials i recursos pressupostaris per a la Infància, per tant, això és un altre factor que tira cap enrere a l'hora d'ajudar a controlar-ho.
En segon lloc, la Paula ens va parlar d'una notícia de la que ja havíem sentit parlar, i que tractava de la introducció a institus catalans, al voltant de 130, d'ordinadors portàtils que subvencionaran les Administracions, conjuntament amb els pares del nen/a. Així doncs, cadascun haurà de fer front al pagament de 150€ i no serà una despesa tant elevada per cap dels aportadors.
En definitiva, és una bona manera de fer front a aquesta manca de tecnologia que s'ha solucionat amb una proposta molt encertada.
Més tard, vam estar comentant la setmana de pràctiques i vam fer una petita redacció detallant el que vam viure durant els dies que vam visitar centres educatius, espais públics, conferències... i on tots vam estar d'acord en que havia sigut una experiència meravellosa que ens agradaria tornar a repetir aviat.
Finalment, vam comentar els diferents punts de la conferència de l'Eulàlia Bosch i vam destacar les frases més importants i les vam comentar.
APROFUNDIMENT
Fent referència a la conferència de l'Eulàlia Bosch, m'agradaria posar aquí un projecte que va anomenar, i en el que ella hi estava vinculada. S'anomena Any Cerdà
Què és?
Ara fa 150 anys, el 7 de juny de 1859 s’aprovava el Pla de Reforma i Eixample de Barcelona, obra d’una de les ments barcelonines més lúcides: Ildefons Cerdà.
Barcelona no podia deixar passar aquest aniversari per moltes raons. El Pla Cerdà va representar un abans i un després per a la nostra ciutat. Amb el Pla Cerdà, Barcelona va fer un salt històric i la Barcelona d’avui i de demà no es pot entendre sense ell. El Pla Cerdà és l’ADN de la Barcelona moderna.
Per tot això, des de l’Ajuntament vam decidir declarar el 2009 l’Any Cerdà. Durant tot un any, fins el juny del 2010, omplirem Barcelona d’activitats per commemorar un moment clau de la seva història, de la seva transformació urbana i de la seva projecció al món.
La suma de la feina i l’esforç fet per l’Ajuntament, la resta d’administracions i entitats com la FUTIC és un ampli i atractiu programa, que vol ser viu, obert i que anirem farcint d’activitats al llarg de l’any. L’Any Cerdà vol unir reflexió, divulgació, creació, però també festa, convivència i participació, és a dir, la manera de fer ciutat de Barcelona.
Perquè pensar Cerdà és pensar Barcelona. Des de l’aprovació del Pla ha plogut molt, però els reptes de Cerdà són els reptes d’avui. Com fa 150 anys, citant les paraules d’una altra gran ment lúcida dels nostres dies, “Barcelona es troba en plena agitació transformadora”. Les persones eren el centre d’acció del Pla Cerdà i avui seguim construint Barcelona a partir de les persones. La Barcelona que cridava “A baix les muralles!”, manté viva l’ambició i vol obrir una nova etapa de la seva realitat metropolitana.
Cerdà va voler fer una Barcelona gran, va transformar la ciutat per transformar la societat. Avui, nosaltres som hereus d’aquest esperit i defensem que Barcelona es fa gran quan la seva gent viu millor.
L’Any Cerdà és l’excusa perfecta per posar en valor la ciutat com a solució als reptes de la nostra societat. Amb l’Any Cerdà volem també expressar l’orgull de pertànyer a Barcelona. Perquè avui Barcelona és un projecte col·lectiu que construïm entre tots: arquitectes, urbanistes, creadors i ciutadans.
Tots som cridats a participar en aquesta celebració. Tenim tot un any per endavant, que volem acabar de la millor manera: conquerint la nova Diagonal, que entre tots i totes estem pensant, com el millor homenatge a Ildefons Cerdà i el seu Pla.
.
REFLEXIÓ
Crec que ha estat una classe on hem aportat un suc molt profitós, i on hem vist el que han viscut els companys en el mateix temps que nosaltres durant la jornada de pràctiques. Per tant, ens ha ajudat per tenir visions diferents sobre un mateix tema i/o activitat i així saber què preferim uns i altres.
divendres, 20 de novembre del 2009
Visita a un espai socio-cultural
El passat dilluns vam fer una visita a un espai lúdic, en aquest cas, l'Aquàrium de Barcelona.
Hi vaig anar amb les meva companya de seminari, la Maria Garcia, i també amb la Lorena i la Judit que han triat el mateix espai que nosaltres i creuen que és de profit en l'àmbit de l'educació i sobretot per captar l'atenció dels més menuts.
Hem volgut saber la perspectiva educativa de l'Aquàrium com centre d'interès públic i com s'adapta als nens en funció de les seves edats.
Respecte això, a la web de l'Aquàrium hi ha una referència on es detalla el contingut pedagògic a cada edat, distribuint-se en infantil, primària, secundària i/o batxillerat.
El que ens va interessar a nosaltres, va ser el dossier d'activitats corresponent a l'etapa de Primària, on ens expliquen els tipus d'activitats que fan, i quina és la seva política com a centre lúdic i educatiu.
A més, en la nostra visita a l'Aquàrium ens han explicat que el 2010 és l'any Internacional de la Biodiversitat, i que per tant, des de la mateixa entitat volen promoure'l, així com conscienciar des de ben petits als nens que visitin l'Aquàrium de la importància del medi marí, juntament amb la seva conservació.
Altres coses que els nens poden fer durant la seva visita a l'Aquàrium o més tard, quan ja són a l'escola és pintar els animals que han vist, aprofundint així la seva visita.
Una altra de les activitats que des de la web es fomenta és que el professorat assisteixi a l'Aquàrium, de forma gratuïta, per tal d'incentivar al personal docent i que aquest mateix ho traspassi als seus alumnes, així com que aquest docents coneguin amb exactitud les activitats a les que poden optar si concerten una excursió. Per tant, una informació que cal saber és que els dimecres és dia de jornada gratuïta pels professors, i no seria mala idea assistir-hi, ja que a més de ser una experiència molt profitosa i engrescadora, ajudarà encara més a transmetre-la als alumnes i compartir aquestes vivències plegats.
Per tant, ha sigut una tarda molt divertida on hem rememorat les visites que hi haviem fet de menudes, i on hem volgut captar més informació de la que teniem per en un futur engrescar als nens a que aprenguin més coses sobre el que ens envolta. D'aquesta manera i fent aquesta visita, estaran aprenent a més de passar-s'ho d'allò més bé.
Hi vaig anar amb les meva companya de seminari, la Maria Garcia, i també amb la Lorena i la Judit que han triat el mateix espai que nosaltres i creuen que és de profit en l'àmbit de l'educació i sobretot per captar l'atenció dels més menuts.
Hem volgut saber la perspectiva educativa de l'Aquàrium com centre d'interès públic i com s'adapta als nens en funció de les seves edats.
Respecte això, a la web de l'Aquàrium hi ha una referència on es detalla el contingut pedagògic a cada edat, distribuint-se en infantil, primària, secundària i/o batxillerat.
El que ens va interessar a nosaltres, va ser el dossier d'activitats corresponent a l'etapa de Primària, on ens expliquen els tipus d'activitats que fan, i quina és la seva política com a centre lúdic i educatiu.
A més, en la nostra visita a l'Aquàrium ens han explicat que el 2010 és l'any Internacional de la Biodiversitat, i que per tant, des de la mateixa entitat volen promoure'l, així com conscienciar des de ben petits als nens que visitin l'Aquàrium de la importància del medi marí, juntament amb la seva conservació.
Altres coses que els nens poden fer durant la seva visita a l'Aquàrium o més tard, quan ja són a l'escola és pintar els animals que han vist, aprofundint així la seva visita.
Una altra de les activitats que des de la web es fomenta és que el professorat assisteixi a l'Aquàrium, de forma gratuïta, per tal d'incentivar al personal docent i que aquest mateix ho traspassi als seus alumnes, així com que aquest docents coneguin amb exactitud les activitats a les que poden optar si concerten una excursió. Per tant, una informació que cal saber és que els dimecres és dia de jornada gratuïta pels professors, i no seria mala idea assistir-hi, ja que a més de ser una experiència molt profitosa i engrescadora, ajudarà encara més a transmetre-la als alumnes i compartir aquestes vivències plegats.
Per tant, ha sigut una tarda molt divertida on hem rememorat les visites que hi haviem fet de menudes, i on hem volgut captar més informació de la que teniem per en un futur engrescar als nens a que aprenguin més coses sobre el que ens envolta. D'aquesta manera i fent aquesta visita, estaran aprenent a més de passar-s'ho d'allò més bé.
Visita a un centre escolar, CEIP El Martinet
Dijous vam emprendre un llarg viatge fins a Ripollet per visitar una escola diferent, però no menys interessant, el CEIP El Martinet.
L'escola El Martinet és un centre públic de dues linies creat el curs 2003-2004 i situat al barri de Can Mas, a Ripollet. El projecte pedagògic que defineix l'escola, es diferencia en 4 apartats:
- Concepte de Comunitat: La comunitat educativa està formada pels infants, les seves families, els mestres, el personal de servei i altres persones que hi col.laboren. Organitzada en tres microcomunitats, la comunitat dels petits (3,4 i 5 anys), la dels mitjans ( 6,7 i 8 anys) i la dels grans (9,10 i 11 anys). Aquesta estructura comunitària permet, malgrat l'escola sigui gran, un ambient ric en relacion, en el que les persones poden ser reconegudes pel seu nom, pel que són i també per un respecte profund a la seva història.
- El benestar entès en totes les seves dimensions: Aquest desig els situa en una concepció determinada dels espais i del temps, de les interaccions entre les persones i la utilització dels materials. Volen que l'escola sigui un lloc serè i capaç de garantir una millora en la qualitat de vida de totes les persones implicades. És un lloc d'aprenentatge i per aconseguir-ho es necessita una certa harmonia amb un mateix. Per a ells, la cura del benestar té a veure amb decisions com: possibilitar els processos d'aprenentatge dels infants i els seus ritmes, l'aprenentatge com a recerca i per tant que respecte les seves accions tinguin lloc com a expressió de vida i com a forma de conèixer el món.
- Diàleg amb l'entorn: Una comunicació que els vincula amb el territori i al mateix temps enriqueix el propi projecte, creant xarxes de relacions i participacions amb els ciutadans de generacions diferents.
- Un nou sentit de coneixement: Garantir la integració de l'infant a la societat és un objectiu primordial de l'escola. Per això, necessitarà recursos per a interpretar la realitat, estratègies per afrontar nous plantejaments i canvis. Amb aquesta intenció, projecten estructures globals que contenen diferents sabers i llenguatges necessaris per assolir els objectius i competències de cada una de les microcomunitats.
Cada infant pertany a un grup de la mateixa edat que és acompanyat per un adult de referència, un mestre que centra la seva mirada en ells i amb les seves famílies en el seu pas per la comunitat. En cada grup de referència es desenvolupen projectes i accions que procuren atendre allò que és específic de l'edat, com els moments d'acollida i comiat.
Les famílies tenen també participacions diverses, no només en els grups de referència dels seus fills, sinó també en compromisos dins de la comunitat. A més d'ajudar en tasques domèstiques diàries (preparació de l'esmorzar) també poden participar en tallers familiars de creixement personal, una oportunitat de relacionar-se amb altre famílies. Ells mateixos, poden acompanyar als seus fills en el procés d'incorporació a l'escola, atenent que l'objectiu d'aquest és facilitar a l'infant la vinculació i el compartir amb els altres diferents situacions. Permetre que cada infant avanci en el seu creixement personal requereix que els adults faciliten temps i espai per a cadascun d'ells.
A més de tots aquests aspectes pedagògics, l'escola també inclou:
- natació en la comunitat dels petits
- passejades per a la comunitat dels mitjans
- excursions i colònies de les tres comunitats
- celebració de dos dies especials al llarg del curs
Reflexió
La visita a aquesta escola crec que m'ha aportat noves visions en quant a centres educatius, i un dels punts que més m'ha sobtat ha sigut el fet que els nens no utilitzen la metodologia del llibre de text, sinó que segueixen altres mètodes d'aprenentatge més pràctics, que els poden ajudar a desenvoluparse millor al llarg de la seva vida quotidiana.
No és un fet que aprovo, però que tampoc desaprovo del tot, encara que el que sí crec és que s'hauria de marcar unes pautes de seguiment per als alumnes en quant a currículum amb les seves corresponents avaluacions.
L'escola El Martinet és un centre públic de dues linies creat el curs 2003-2004 i situat al barri de Can Mas, a Ripollet. El projecte pedagògic que defineix l'escola, es diferencia en 4 apartats:
- Concepte de Comunitat: La comunitat educativa està formada pels infants, les seves families, els mestres, el personal de servei i altres persones que hi col.laboren. Organitzada en tres microcomunitats, la comunitat dels petits (3,4 i 5 anys), la dels mitjans ( 6,7 i 8 anys) i la dels grans (9,10 i 11 anys). Aquesta estructura comunitària permet, malgrat l'escola sigui gran, un ambient ric en relacion, en el que les persones poden ser reconegudes pel seu nom, pel que són i també per un respecte profund a la seva història.
- El benestar entès en totes les seves dimensions: Aquest desig els situa en una concepció determinada dels espais i del temps, de les interaccions entre les persones i la utilització dels materials. Volen que l'escola sigui un lloc serè i capaç de garantir una millora en la qualitat de vida de totes les persones implicades. És un lloc d'aprenentatge i per aconseguir-ho es necessita una certa harmonia amb un mateix. Per a ells, la cura del benestar té a veure amb decisions com: possibilitar els processos d'aprenentatge dels infants i els seus ritmes, l'aprenentatge com a recerca i per tant que respecte les seves accions tinguin lloc com a expressió de vida i com a forma de conèixer el món.
- Diàleg amb l'entorn: Una comunicació que els vincula amb el territori i al mateix temps enriqueix el propi projecte, creant xarxes de relacions i participacions amb els ciutadans de generacions diferents.
- Un nou sentit de coneixement: Garantir la integració de l'infant a la societat és un objectiu primordial de l'escola. Per això, necessitarà recursos per a interpretar la realitat, estratègies per afrontar nous plantejaments i canvis. Amb aquesta intenció, projecten estructures globals que contenen diferents sabers i llenguatges necessaris per assolir els objectius i competències de cada una de les microcomunitats.
Cada infant pertany a un grup de la mateixa edat que és acompanyat per un adult de referència, un mestre que centra la seva mirada en ells i amb les seves famílies en el seu pas per la comunitat. En cada grup de referència es desenvolupen projectes i accions que procuren atendre allò que és específic de l'edat, com els moments d'acollida i comiat.
Les famílies tenen també participacions diverses, no només en els grups de referència dels seus fills, sinó també en compromisos dins de la comunitat. A més d'ajudar en tasques domèstiques diàries (preparació de l'esmorzar) també poden participar en tallers familiars de creixement personal, una oportunitat de relacionar-se amb altre famílies. Ells mateixos, poden acompanyar als seus fills en el procés d'incorporació a l'escola, atenent que l'objectiu d'aquest és facilitar a l'infant la vinculació i el compartir amb els altres diferents situacions. Permetre que cada infant avanci en el seu creixement personal requereix que els adults faciliten temps i espai per a cadascun d'ells.
A més de tots aquests aspectes pedagògics, l'escola també inclou:
- natació en la comunitat dels petits
- passejades per a la comunitat dels mitjans
- excursions i colònies de les tres comunitats
- celebració de dos dies especials al llarg del curs
Reflexió
La visita a aquesta escola crec que m'ha aportat noves visions en quant a centres educatius, i un dels punts que més m'ha sobtat ha sigut el fet que els nens no utilitzen la metodologia del llibre de text, sinó que segueixen altres mètodes d'aprenentatge més pràctics, que els poden ajudar a desenvoluparse millor al llarg de la seva vida quotidiana.
No és un fet que aprovo, però que tampoc desaprovo del tot, encara que el que sí crec és que s'hauria de marcar unes pautes de seguiment per als alumnes en quant a currículum amb les seves corresponents avaluacions.
dimecres, 18 de novembre del 2009
ESCOLA CLARET
DIMARTS 17
DESCRIPCIÓ
Avui hem realitzat una jornada de pràctiques en una escola i nosaltres, l’Eva i la Maria, hem anat fins el barri de Gràcia i més concretament a l’Escola Claret. Aquesta és una escola creada l’any 1871 per Antoni Claret, missioner i capellà. Es un centre concertat i cristià i gestionada per la Fundació Privada Claret - Educació.
Els objectius d’aquesta escola són facilitar uns recursos acadèmics i uns valors que permetin a l’alumnat ser una persona responsable, lliure i autònoma. Aquest ha de ser capaç de crear el seu projecte de vida. L’escola treballa diàriament quatre àmbits que ajuden a formar a l’estudiant:
- Aprendre a conèixer
- Aprendre a fer
- Aprendre a conviure
- Aprendre a ser
El recinte escolar és molt gran però les classes són bastant petites per tant la tutora a col·locat als alumnes en forma de “U” cap a la pissarra. D’aquesta manera els pot tenir controlats en tot moment i perquè aprenguin a treballar nois i noies junts estan posats de quatre en quatre, hi ha quatre nenes seguides i a continuació quatre nens. Cada alumne té el seu lloc fix. Aquest ordre només es veu interromput per necessitats, per exemple quan parlen molt, o són conflictius. És curiós que cada alumne té el seu espai, al prestatge, on hi deixen les llibretes i carpetes, diccionaris, juntament amb els seus mocadors de paper.
L’escola comença les classe a dos quarts de nou del matí per aquest motiu vam quedar amb la Míriam, la noia de pràctiques de tercer, un quart d’hora abans. Vam pujar fins al quart pis que és on estan els alumnes de cicle superior doncs ens va tocar una classe de quart de primària. Abans del pati tenien dos classes cada una d’un hora.
Primer vam fer Català i per començar la classe de manera animada van cantar una cançó. La cançó parlava de la multiculturalitat i la relació entre races, per saber si els alumnes entenien el missatge de la cançó la mestre va preguntar si sabien el que significava el títol “Enllaç”. Aquesta és una de les matèries en que separen la classe per nivells. Els alumnes que necessiten mes atenció marxen de l’aula per poder ser atesos correctament. Però no van marxar perquè la mestra no estava així que la Maria Lourdes va aprofitar per repassar la classe que el dia anterior havien fet.
Estaven treballant els accents, en concret les paraules planes i les normes d’accentuació. Els alumnes van intervenir a la classe anterior preparant i explicant als altres que eres les paraules planes, posant exemples i van ensenyar als companys com s’accentuaven. Per repassar el que havien fet a la sessió anterior van començar a dir paraules planes, seguidament van esborrar de la pissarra aquelles paraules que acaben en vocal, as, es, is, os us, en o in i per últim van accentuar les paraules. Per saber com eren els accents la mestra pronunciava la paraula amb accent obert i tancat i ells decidien.
Per seguir treballant l’accentuació va dur a terme diferents exercicis des llibre que van quedar pendents de correcció. Estaven tan capficats en la feina que no se’n van adonar que la classe havia acabat així que a tres quarts de deu van començar amb matemàtiques. A la classe de matemàtiques van fer diverses feines, alguns alumnes que no havien acabat el quadern d’exercicis van seguir fent-lo, altres van començar una fitxa de problemes i finalment els que ja havien pogut acabar tot van començar a fer una gràfica relacionada amb algun aspecte dels companys. Aquesta gràfica era de lliure elecció i alguns exemples eren: nens i nenes que es queden a menjador, que porten ulleres o no, que tenen germans o no, etc.
En acabar la classe de matemàtiques van tenir trenta minuts de pati i ens van explicar que un dia per setmana els alumnes no podien portar pilota. Havien de jugar a jocs alternatius i jugaven a la xarranca, saltar a corda o fins i tot als “tazos”. Aquesta norma la va imposar el centre perquè els nens i nenes, a l’hora del pati, només interaccionaven si hi havia pilota i així han aprés a jugar amb altres instruments.
Després del pati els alumnes van tenir classe d’anglès. Aquesta assignatura l’imparteixen quatre dies a la setmana però Dimarts és el dia que només fan trenta minuts de classe. Els alumnes estaven preparant uns murals sobre les ciutats. Hi ha ciutats de colors, del Futbol Club Barcelona, dels integrants de classe, etc. No només havien de prepara un mural amb el dibuix, si no que també van fer una llibreta on explicaven cada part de la cuitat.
Finalment i per acabar la jornada matinal a l’escola a dos quarts d’onze tenien informàtica. Dividien la classe en dos i anaven a aules amb ordinadors, allà treballen els programes del Microsoft Office. Aprenien a obrir fitxer, modificar, a treballar amb el PowerPoint i altres.
REFLEXIÓ PERSONAL
Aquesta experiència ha estat per a les dues molt profitosa al mateix temps que ens ha ajudat a veure més de prop com serà la nostra futura feina i quines tècniques podrem utilitzar perquè els nostres alumnes no deixin de motivar-se per les assignatures, i mai deixin tampoc de tenir ganes d’aprendre més.
A banda de les estones que hem estat visualitzant la forma de fer la classe de la professora, i de com responien els nens a les seves preguntes, el que més ens ha agradat ha sigut compartir amb els nens la nostra experiència, i captar la seva atenció.
A la classe d’anglès, hem tingut la oportunitat d’anar veient la tasca que havien realitzat durant varies sessions i com l’havien dut a terme també. Ens han explicat el que han fet, el que els ha costat, si els ha agradat o no,etc.
En aquests moments, hem volgut apropar-nos als nens i ho hem aconseguit. Hem aconseguit que ells confiessin en nosaltres i que ens expliquessin les seves vivències. També, alguns d’ells ens han mostrat facetes que no duen a terme a l’escola, com la dansa i el teatre.
Per últim, dir que ens tornaria a fer molta il·lusió veure una altra classe i participar en les activitats que es realitzen. Si més no, tornar a tractar de prop i poder ajudar a aquests nens que necessiten aprendre, i que tenen també moltes ganes de fer-ho.
diumenge, 15 de novembre del 2009
Seminari 13/11
DESCRIPCIÓ
Aquesta sessió de seminari va ser molt variada. Vam començar amb la posada en comú del llibre El caçador d'estels. La Lluïsa va donar 5 temes i els haviem de desenvolupar mitjançant una redacció. Els temes eren els següents:
- Argument de la novel.la
- Descripció d'un personatge principal
- Descripció d'un personatge secundari
- Descripció de l'ambient social
- Recomanació de la novel.la a un amic
Més tard, he sigut l'encarregada de presentar la revista educativa Organización y Gestión Educativa. Està composta pels següents apartats: noticies, foro abierto (llibertat d’expressió, crítiques, opinions...), articulo de actualidad, monogràfic (a partir d’aquí tota la revista tractarà sobre un mateix tema- en aquest cas sobre l’Aprenentatge per competències), articles d’opinió, experiènciesper part del professorat, buenas practicas (els professors expliquen experiències com a professors), entrevista a un personatge rellevant en educació, en aquest cas a l'encarregat de fer possible que les competències es compleixin en funció del que marca la llei a nivell europeu, etc.
Per últim, he escollit com a tema de debat les competències bàsiques, i he formulat la pregunta següent: Creiem que tothom que obté el títol de la ESO compleix aquestes competències i més endavant serà capaç de desenvolupat-les? Tots hem arribat a la conclusió de que no, i que per part del govern haurien de promoure un enduriment d'aquestes competències en el currículum escolar.
Ja per finalitzar la classe, la Sara ens ha presentat la notícia educativa que hauria d'haver presentat dimecres, però que no va poder presentar perquè estava malalta. Després de comentar-nos tota l'actualitat sobre temes educatius de la setmana passada, ens ha presentat un article que personalment m'ha agradat molt, i que tractava de fer un màster de Secundària. Aquest màster es duria a terme a les universitats, i el seu objectiu és semblar-se a l'èxit escolar d'altres països com Finlàndia. Alguns dels aspectes positius són les hores de pràctiques i les hores de formació, que fins ara, han estat escasses. Per tant, és una bona idea per tenir una millor desimboltura en l'àmbit escolar, i també un pas endavant per la formació del professorat.
REFLEXIÓ
Aquesta última classe, personalment, m'ha agradat molt. El fet de poder anar practicant les exposicions orals, en aquest cas amb la presentació de la revista educativa, que es un tema que em costa bastant, m'ha ajudat a conèixer quins són els meus punts forts i quins els dèbils, i per tant, podré fer un anàlisi d'ells i intentar que per futures vegades no torni a succeïr.
També el fet de contrastar la informació i les visions que tenim cadascú de nosaltres del llibre que ens ha tocat llegir, que per cert, és recomanable, ens ha servit per veure les diferents opinions sobre un mateix argument, i així contrastar el que uns hem percebut al llegir una cosa, i el que han percebut els altres al llegir el mateix.
Aquesta sessió de seminari va ser molt variada. Vam començar amb la posada en comú del llibre El caçador d'estels. La Lluïsa va donar 5 temes i els haviem de desenvolupar mitjançant una redacció. Els temes eren els següents:
- Argument de la novel.la
- Descripció d'un personatge principal
- Descripció d'un personatge secundari
- Descripció de l'ambient social
- Recomanació de la novel.la a un amic
Més tard, he sigut l'encarregada de presentar la revista educativa Organización y Gestión Educativa. Està composta pels següents apartats: noticies, foro abierto (llibertat d’expressió, crítiques, opinions...), articulo de actualidad, monogràfic (a partir d’aquí tota la revista tractarà sobre un mateix tema- en aquest cas sobre l’Aprenentatge per competències), articles d’opinió, experiènciesper part del professorat, buenas practicas (els professors expliquen experiències com a professors), entrevista a un personatge rellevant en educació, en aquest cas a l'encarregat de fer possible que les competències es compleixin en funció del que marca la llei a nivell europeu, etc.
Per últim, he escollit com a tema de debat les competències bàsiques, i he formulat la pregunta següent: Creiem que tothom que obté el títol de la ESO compleix aquestes competències i més endavant serà capaç de desenvolupat-les? Tots hem arribat a la conclusió de que no, i que per part del govern haurien de promoure un enduriment d'aquestes competències en el currículum escolar.
Ja per finalitzar la classe, la Sara ens ha presentat la notícia educativa que hauria d'haver presentat dimecres, però que no va poder presentar perquè estava malalta. Després de comentar-nos tota l'actualitat sobre temes educatius de la setmana passada, ens ha presentat un article que personalment m'ha agradat molt, i que tractava de fer un màster de Secundària. Aquest màster es duria a terme a les universitats, i el seu objectiu és semblar-se a l'èxit escolar d'altres països com Finlàndia. Alguns dels aspectes positius són les hores de pràctiques i les hores de formació, que fins ara, han estat escasses. Per tant, és una bona idea per tenir una millor desimboltura en l'àmbit escolar, i també un pas endavant per la formació del professorat.
REFLEXIÓ
Aquesta última classe, personalment, m'ha agradat molt. El fet de poder anar practicant les exposicions orals, en aquest cas amb la presentació de la revista educativa, que es un tema que em costa bastant, m'ha ajudat a conèixer quins són els meus punts forts i quins els dèbils, i per tant, podré fer un anàlisi d'ells i intentar que per futures vegades no torni a succeïr.
També el fet de contrastar la informació i les visions que tenim cadascú de nosaltres del llibre que ens ha tocat llegir, que per cert, és recomanable, ens ha servit per veure les diferents opinions sobre un mateix argument, i així contrastar el que uns hem percebut al llegir una cosa, i el que han percebut els altres al llegir el mateix.
Seminari 11/11
DESCRIPCIÓ
La classe de seminari del dia 11 de Novembre la vam començar amb la tria de les escoles per visitar durant la setmana de pràctiques, i també l'espai educatiu al que assistiriem durant aquesta mateixa setmana.
Més tard, la Mònica ens va presentar unes notícies de caire educatiu que va poder recollir durant la setmana passada. Ens va parlar de que 5 districtes implanten plans de mediació escolar, de professors que tenen com a paper fer de pares amb els seus alumnes...
Però l'article que ella va escollir per després debatre va ser el de l'escola obligatòria fins els 18 anys.
Tots vam poder dir la nostra, i vam estar relativament d'acord, perquè és una eina més per encaminar-nos a tenir un bon futur, i seguint aquesta llei obtenim més formació i com a conseqüència, segurament un millor ofici.
Per últim, la Paula ens va presentar la seva revista educativa: ESCOLA CATALANA.
Està escrita en català, és de l'editorial Omnium cultural, la periodicitat correspon a cada dos mesos, té un cost de 4.80€ i la subscripció anual és de 25€.
La revista, està dividida en els següents apartats, i tots van referits al mateix tema, la Literatura Popular:
1. Elemental ( article d'opinió sobre el tema)
2. Escola catalana ( citació d'articles sobre l'escola)
3. Entrevista ( entrevista a un personatge)
4. Experiències
5. Llengua ( diferència entre dos mots iguals i usos correctes dels mateixos)
6. Informacions i comentaris ( temes d'actualitat)-> la primera escola que va implantar ordinadors
7. Llibres i materials
8. Lletra menuda (Cal.ligrama)
L'article escollit per debatre va ser: Persones abans que projectes.
Deia que antigament les families volien que els seus fills estudiéssin el mateix que els seus pares.
Ara, en canvi, els pares volen que els seus fills siguin els millors i volen que estudiïn una determinada carrera.
La conseqüència de tot això és el fracàs escolar, la por dels nens a decepcionar als pares.
REFLEXIÓ
Aquesta classe de seminari ha servit, gràcies a l'article de la Paula, a que ens donem compte i fem veure als nostres pares i la nostra familia, que sigui el que sigui el que volem estudiar, la qüestió és tenir-ho ben clar i aprofitar-ho al màxim, ja que potser altres persones no poden tenir la sort de cursar aquests estudis, o altre gent no els deixa decidir el que volen fer, ja que estan predestinats a fer altra mena de tasques.
Per tant, hem de ser capaços de confiar en nosaltres mateixos, i fer que els altres confiin també en nosaltres.
La classe de seminari del dia 11 de Novembre la vam començar amb la tria de les escoles per visitar durant la setmana de pràctiques, i també l'espai educatiu al que assistiriem durant aquesta mateixa setmana.
Més tard, la Mònica ens va presentar unes notícies de caire educatiu que va poder recollir durant la setmana passada. Ens va parlar de que 5 districtes implanten plans de mediació escolar, de professors que tenen com a paper fer de pares amb els seus alumnes...
Però l'article que ella va escollir per després debatre va ser el de l'escola obligatòria fins els 18 anys.
Tots vam poder dir la nostra, i vam estar relativament d'acord, perquè és una eina més per encaminar-nos a tenir un bon futur, i seguint aquesta llei obtenim més formació i com a conseqüència, segurament un millor ofici.
Per últim, la Paula ens va presentar la seva revista educativa: ESCOLA CATALANA.
Està escrita en català, és de l'editorial Omnium cultural, la periodicitat correspon a cada dos mesos, té un cost de 4.80€ i la subscripció anual és de 25€.
La revista, està dividida en els següents apartats, i tots van referits al mateix tema, la Literatura Popular:
1. Elemental ( article d'opinió sobre el tema)
2. Escola catalana ( citació d'articles sobre l'escola)
3. Entrevista ( entrevista a un personatge)
4. Experiències
5. Llengua ( diferència entre dos mots iguals i usos correctes dels mateixos)
6. Informacions i comentaris ( temes d'actualitat)-> la primera escola que va implantar ordinadors
7. Llibres i materials
8. Lletra menuda (Cal.ligrama)
L'article escollit per debatre va ser: Persones abans que projectes.
Deia que antigament les families volien que els seus fills estudiéssin el mateix que els seus pares.
Ara, en canvi, els pares volen que els seus fills siguin els millors i volen que estudiïn una determinada carrera.
La conseqüència de tot això és el fracàs escolar, la por dels nens a decepcionar als pares.
REFLEXIÓ
Aquesta classe de seminari ha servit, gràcies a l'article de la Paula, a que ens donem compte i fem veure als nostres pares i la nostra familia, que sigui el que sigui el que volem estudiar, la qüestió és tenir-ho ben clar i aprofitar-ho al màxim, ja que potser altres persones no poden tenir la sort de cursar aquests estudis, o altre gent no els deixa decidir el que volen fer, ja que estan predestinats a fer altra mena de tasques.
Per tant, hem de ser capaços de confiar en nosaltres mateixos, i fer que els altres confiin també en nosaltres.
dissabte, 7 de novembre del 2009
Seminari 06/11/2009
Descripció
A la passada classe de seminari , l'Edu ens va presentar la seva revista GUIX, de l'editorial Graó, amb un cost de 7,80€ i publicada mensualment, excepte en els mesos d'estiu que es publica cada 2.
Aquesta revista consta dels següents apartats:
- Portada ( aquest 2009 és de dibuixos fets per nens)
- Editorial ( introducció d'un tema relacionat amb l'educació)
- Monogràfic ( anàlisi d'un tema d'educació a fons) En aquest cas: l'escola rural
- Experiències ( proposta que fan alguns centres per a una millora de l'educació)
- Escola, Territori i Comunitat ( es tracten temes generals) En aquest cas, l'interès per la lectura
- El tema del curs ( tracten un tema durant un any) En aquest cas, com incideix la LOE als centres?
- Reflexió sobre la pràctica
- Recull ( es divideix en):
- Hem llegit (presentació de llibres)
- Trobades (presenta congressos i jornades de caire educatiu)
- Convocatòries (premis)
- Materials i treballs
- Notícies
- Webs
Finalment, aquesta revista inclou una tira còmica.
El tema que havia triat l'Edu com a debat era la religió com a assignatura en comparació amb educació per a la ciutadania, però com que ja era un tema tractat, vam decidir que no el faríem. És doncs quan es va proposar el tema de l'anglès i les noves tecnologies gratuites a partir de P3. Tots vam dir el que pensàvem i vam arribar a la conclusió de que era una bona manera d'anar agafant coneixements, a més d'un estalvi per a les famílies.
A la segona part de la sessió de seminari vam parlar sobre la setmana de pràctiques que comencem el dia16 de Novembre. Vam llegir un dossier on s'explica tot el que farem i les activitats que realitzarem durant aquest període curt de temps.
En primer lloc, dilluns 16 hem d'assistir a una conferència a càrrec de l'Eulàlia Bosch sobre FER DE MESTRE i és tard ens distribuirem, ja que uns haurem de seguir a Blanquerna perquè ens projectaràn la conferència de l'Anna Pérez sobre ELS BLOCS A L'ESCOLA i altres aniran al Cibernàrium a la conferència LA WEB2.0 i L'educació.
Dimarts dia 17 , assistirem amb una alumne de 3er a l'escola pactada per anar a veure com es realitzen aquestes pràctiques dins d'una escola, i per anar agafant idees per una exposició oral que haurem de fer davant la classe explicant el que hem vist allà.
Dimecres dia 18, visitarem un centre socioeducatiu. En el meu cas, visitaré la Llar d'Infants del Raval, encara que altres companys aniran a la Masia del FCB o al Casal de Sant Roc.
Dijous dia 19 visitarem un centre educatiu escolar. Com que no ens vam posar d'acord en qui aniria a quin, ho hem de pactar dimecres vinent.
Per últim, divendres 20, hem de fer unes visites a entitats o exposicions d'interès públic, com són el cas de l'Aquarium, el MACBA, el Cosmocaixa, El museu del paper...
Reflexió
Aquesta sessió ens ha permès veure que les jornades de pràctiques seràn d'un interès molt gran, i que cadascú podrà observar el que d'aquí a uns anys serà una realitat, ser mestres. Per tant, haurem de tenir un grau alt d'implicació per els treballs que exposarem posteriorment, i per captar també els missatges que ens arribaran al veure aquests centres i al veure en la situació que es troben mestres i alumnes.
A la passada classe de seminari , l'Edu ens va presentar la seva revista GUIX, de l'editorial Graó, amb un cost de 7,80€ i publicada mensualment, excepte en els mesos d'estiu que es publica cada 2.
Aquesta revista consta dels següents apartats:
- Portada ( aquest 2009 és de dibuixos fets per nens)
- Editorial ( introducció d'un tema relacionat amb l'educació)
- Monogràfic ( anàlisi d'un tema d'educació a fons) En aquest cas: l'escola rural
- Experiències ( proposta que fan alguns centres per a una millora de l'educació)
- Escola, Territori i Comunitat ( es tracten temes generals) En aquest cas, l'interès per la lectura
- El tema del curs ( tracten un tema durant un any) En aquest cas, com incideix la LOE als centres?
- Reflexió sobre la pràctica
- Recull ( es divideix en):
- Hem llegit (presentació de llibres)
- Trobades (presenta congressos i jornades de caire educatiu)
- Convocatòries (premis)
- Materials i treballs
- Notícies
- Webs
Finalment, aquesta revista inclou una tira còmica.
El tema que havia triat l'Edu com a debat era la religió com a assignatura en comparació amb educació per a la ciutadania, però com que ja era un tema tractat, vam decidir que no el faríem. És doncs quan es va proposar el tema de l'anglès i les noves tecnologies gratuites a partir de P3. Tots vam dir el que pensàvem i vam arribar a la conclusió de que era una bona manera d'anar agafant coneixements, a més d'un estalvi per a les famílies.
A la segona part de la sessió de seminari vam parlar sobre la setmana de pràctiques que comencem el dia16 de Novembre. Vam llegir un dossier on s'explica tot el que farem i les activitats que realitzarem durant aquest període curt de temps.
En primer lloc, dilluns 16 hem d'assistir a una conferència a càrrec de l'Eulàlia Bosch sobre FER DE MESTRE i és tard ens distribuirem, ja que uns haurem de seguir a Blanquerna perquè ens projectaràn la conferència de l'Anna Pérez sobre ELS BLOCS A L'ESCOLA i altres aniran al Cibernàrium a la conferència LA WEB2.0 i L'educació.
Dimarts dia 17 , assistirem amb una alumne de 3er a l'escola pactada per anar a veure com es realitzen aquestes pràctiques dins d'una escola, i per anar agafant idees per una exposició oral que haurem de fer davant la classe explicant el que hem vist allà.
Dimecres dia 18, visitarem un centre socioeducatiu. En el meu cas, visitaré la Llar d'Infants del Raval, encara que altres companys aniran a la Masia del FCB o al Casal de Sant Roc.
Dijous dia 19 visitarem un centre educatiu escolar. Com que no ens vam posar d'acord en qui aniria a quin, ho hem de pactar dimecres vinent.
Per últim, divendres 20, hem de fer unes visites a entitats o exposicions d'interès públic, com són el cas de l'Aquarium, el MACBA, el Cosmocaixa, El museu del paper...
Reflexió
Aquesta sessió ens ha permès veure que les jornades de pràctiques seràn d'un interès molt gran, i que cadascú podrà observar el que d'aquí a uns anys serà una realitat, ser mestres. Per tant, haurem de tenir un grau alt d'implicació per els treballs que exposarem posteriorment, i per captar també els missatges que ens arribaran al veure aquests centres i al veure en la situació que es troben mestres i alumnes.
dissabte, 31 d’octubre del 2009
Seminari 30/10
Descripció
A la última sessió de Seminari, en aquest cas divendres dia 30, primerament vam parlar sobre el taller de relaxació que ofereix la Fundació Blanquerna als estudiants durant 4 dies i en durades d'una hora. Aquest taller, com ens va comentar la Lluïsa, ajuda a canalitzar la respiració i sobretot a relaxar el cos, fet que ens pot agilitzar les nostres exposicions orals i aconseguir treure els nervis que posseïm perquè la informació flueixi.
Més tard, el Macià ens va presentar la revista educativa Kikiriki, i ens va comentar que esta escrita en castellà, és editada a Sevilla, la seva periodicitat és trimestral, el primer exemplar es va publicar al 1988, el cost és de 18€ però si es fa la subscripció anual són 80€ i la institucional 110€.
Aquesta revista consta dels apartats següents, i concretament en aquesta publicació:
- Debate ( s'agafa un tema i es fa un debat positiu i negatiu)
- Dosier ( explica la introducció de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania)
- Tantea ( s'expliquen nous projectes duts a terme)
- Estelas en el mar ( explica la història de l'educació espanyola: República)
- El mural ( s'esmenten congressos que s'hi fan al llarg del trimestre en l'àmbit educatiu)
- Comentarios ( crítiques sobre llibres que s'han publicat recentment)
A més d'aquesta explicació de la revista i de donar el seu punt de vista, va seleccionar un article per després plantejar un debat. En aquest cas, va ser la imposició de l'assignatura Educació per a la Ciutadania. L'article comentava que el grups liberals radicals feien una crítica ja que creuen que el govern influeix en l'educació dels nens. D'altre banda, el grups sociodemòcrates creueu que sí que és útil ja que pot ajudar a resoldre problemes amb els que ens trobem sovint i no afrontem de la millor manera.
Per últim, la Lluïsa ens va proposar un altre tema per escriure sobre ell, en aquest cas tractava de relacions conflictives a l'escola. Tothom va participar animadament ja que les experiències eren molt diverses i contradictòries, fet que les feia ser divertides i dinàmiques. En el meu cas, explico que hi va haver un cop que unes nenes de la meva classe van excloure a una altra en un joc, i aquesta nena va reaccionar estirant dels cabells a la seva companya, revolucionant la classe sencera i provocant que tothom fós castigat per la professora.
Aprofundiment
Degut al debat que hem realitzat a la classe sobre l'assignatura imposada pel govern socialista, i que ha provocat tants desacords entre nosaltres, he volgut buscar alguna pàgina on expliquessin els continguts de l'assignatura, per així saber realment en què consisteix i contrastar les informacions que hem estat expressant, segurament sense cap mena de fonament real.
També, he buscat un article de premsa en el que s'opinés sobre el tema, ja que pel que es veu s'ha debatut amb molta intensitat degut a què els continguts són de caire socialistes, i per tant, no tenen les mateixes expectatives que els altres partits, en aquest cas el PP.
Aquí deixo un enllaç amb un article publicat a ELPAIS.com : http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Educacion/Ciudadania/elpepuespcat/20070502elpcat_8/Tes
D'aquest article, he assenyalat els trets bàsics amb els que es pot definir aquesta assignatura:
"Promueve el respeto y la ampliación de todos los derechos humanos y de toda minoría social; presenta el diálogo como única solución de los conflictos, la igualdad de géneros, la solidaridad sin fronteras, la paz en la justicia; combate la xenofobia y el racismo; describe objetivamente y ensalza la pluralidad política sin autoritarismos, así como la nacional, cultural y lingüística de los españoles; la laicidad del Estado y el valor de la religión, las reglas éticas entre partidos, el análisis científico de las ideologías y los deberes ecológicos; todo ello sin sectarismo ni dogmas doctrinales impuestos a los alumnos. Por eso es pura calumnia interesada alegar, como alega la jerarquía eclesiástica, que se trata de un totalitarismo moral contrario a la fe cristiana, al que incita a rebelarse por objeción de conciencia."
Així doncs, i després d'haver cercat la informació necessària per a comprendre el missatge que es vol promoure a l'hora de fer aquesta assignatura, puc afirmar que, personalment, aquesta assignatura hauria de ser més neutral i s'haurien de centrar més en els temes a tractar que en els interessos per part del partit que goberna aquest país, ja que a l'hora de que hi hagi un canvi de govern, s'hauria de canviar també tots els continguts i serien contradictoris perquè no són ben vistos per tothom.
Reflexió
Aquesta última sessió de seminari m'ha servit per conèixer una mica més les anècdotes acadèmiques de cada company, i de quina era la seva actitud davant d'una contradicció. Aquests exercicis són molt importants per a la dinàmica d'una classe, i crec que ens estimulen per motivar-nos a que recordem aquests fets que van ser plat de bon gust per a la majoria.
A la última sessió de Seminari, en aquest cas divendres dia 30, primerament vam parlar sobre el taller de relaxació que ofereix la Fundació Blanquerna als estudiants durant 4 dies i en durades d'una hora. Aquest taller, com ens va comentar la Lluïsa, ajuda a canalitzar la respiració i sobretot a relaxar el cos, fet que ens pot agilitzar les nostres exposicions orals i aconseguir treure els nervis que posseïm perquè la informació flueixi.
Més tard, el Macià ens va presentar la revista educativa Kikiriki, i ens va comentar que esta escrita en castellà, és editada a Sevilla, la seva periodicitat és trimestral, el primer exemplar es va publicar al 1988, el cost és de 18€ però si es fa la subscripció anual són 80€ i la institucional 110€.
Aquesta revista consta dels apartats següents, i concretament en aquesta publicació:
- Debate ( s'agafa un tema i es fa un debat positiu i negatiu)
- Dosier ( explica la introducció de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania)
- Tantea ( s'expliquen nous projectes duts a terme)
- Estelas en el mar ( explica la història de l'educació espanyola: República)
- El mural ( s'esmenten congressos que s'hi fan al llarg del trimestre en l'àmbit educatiu)
- Comentarios ( crítiques sobre llibres que s'han publicat recentment)
A més d'aquesta explicació de la revista i de donar el seu punt de vista, va seleccionar un article per després plantejar un debat. En aquest cas, va ser la imposició de l'assignatura Educació per a la Ciutadania. L'article comentava que el grups liberals radicals feien una crítica ja que creuen que el govern influeix en l'educació dels nens. D'altre banda, el grups sociodemòcrates creueu que sí que és útil ja que pot ajudar a resoldre problemes amb els que ens trobem sovint i no afrontem de la millor manera.
Per últim, la Lluïsa ens va proposar un altre tema per escriure sobre ell, en aquest cas tractava de relacions conflictives a l'escola. Tothom va participar animadament ja que les experiències eren molt diverses i contradictòries, fet que les feia ser divertides i dinàmiques. En el meu cas, explico que hi va haver un cop que unes nenes de la meva classe van excloure a una altra en un joc, i aquesta nena va reaccionar estirant dels cabells a la seva companya, revolucionant la classe sencera i provocant que tothom fós castigat per la professora.
Aprofundiment
Degut al debat que hem realitzat a la classe sobre l'assignatura imposada pel govern socialista, i que ha provocat tants desacords entre nosaltres, he volgut buscar alguna pàgina on expliquessin els continguts de l'assignatura, per així saber realment en què consisteix i contrastar les informacions que hem estat expressant, segurament sense cap mena de fonament real.
També, he buscat un article de premsa en el que s'opinés sobre el tema, ja que pel que es veu s'ha debatut amb molta intensitat degut a què els continguts són de caire socialistes, i per tant, no tenen les mateixes expectatives que els altres partits, en aquest cas el PP.
Aquí deixo un enllaç amb un article publicat a ELPAIS.com : http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Educacion/Ciudadania/elpepuespcat/20070502elpcat_8/Tes
D'aquest article, he assenyalat els trets bàsics amb els que es pot definir aquesta assignatura:
"Promueve el respeto y la ampliación de todos los derechos humanos y de toda minoría social; presenta el diálogo como única solución de los conflictos, la igualdad de géneros, la solidaridad sin fronteras, la paz en la justicia; combate la xenofobia y el racismo; describe objetivamente y ensalza la pluralidad política sin autoritarismos, así como la nacional, cultural y lingüística de los españoles; la laicidad del Estado y el valor de la religión, las reglas éticas entre partidos, el análisis científico de las ideologías y los deberes ecológicos; todo ello sin sectarismo ni dogmas doctrinales impuestos a los alumnos. Por eso es pura calumnia interesada alegar, como alega la jerarquía eclesiástica, que se trata de un totalitarismo moral contrario a la fe cristiana, al que incita a rebelarse por objeción de conciencia."
Així doncs, i després d'haver cercat la informació necessària per a comprendre el missatge que es vol promoure a l'hora de fer aquesta assignatura, puc afirmar que, personalment, aquesta assignatura hauria de ser més neutral i s'haurien de centrar més en els temes a tractar que en els interessos per part del partit que goberna aquest país, ja que a l'hora de que hi hagi un canvi de govern, s'hauria de canviar també tots els continguts i serien contradictoris perquè no són ben vistos per tothom.
Reflexió
Aquesta última sessió de seminari m'ha servit per conèixer una mica més les anècdotes acadèmiques de cada company, i de quina era la seva actitud davant d'una contradicció. Aquests exercicis són molt importants per a la dinàmica d'una classe, i crec que ens estimulen per motivar-nos a que recordem aquests fets que van ser plat de bon gust per a la majoria.
dijous, 29 d’octubre del 2009
Seminari 28/10
Descripció
El passat dia 28 vam tenir una nova classe de seminari. Primerament, La Maria ens va presentar una notícia educativa de la setmana passada, en aquest cas, feia referència a que el Ministeri d'Educació vol distribuir 250.000 ordinadors en el període de cuatre anys, perquè els alumnes puguin gaudir d'unes aules molt més informatitzades i els professors utilitzin una nova metodologia de treball.
Després, la Laura ens va presentar una altra notícia, en aquest cas, relacionada amb una prova de revàl.lida que es vol implantar per als alumnes de 4rt d'E.S.O, amb la finalitat de facilitar la decisió dels estudis que es realitzaran posteriorment, a mes d'intentar disminuir la taxa de fracàs escolar.
Per últim, la Irene ens va exposar la notícia que ella havia triat, i que estava relacionada amb les "patrulles anti-campana" i la multa que es vol imposar de 3.000€ als pares que no posen fre a aquesta falta de l'alumnat a les classes.
Aquests temes tractats, van tenir el seu consegüent debat, on tots vam participar i vam dir el que pensavem sense arribar a conclusions acordades per tots, ja que tenim punts de vista molt diferents en segons quin tema. No obstant, el fet que la Generalitat vulgui imposar la tecnologia davant dels llibres va ser una qüestió que no vam aprobar, ja que creiem que es molt més important la informació que ens pot aportar un llibre, a més de tenir un cost menys elevat.
Més tard, l'Albert ens va presentar una nova revista d'educació, en aquest cas, amb el nom d'ESCUELA. S'edita en format diari, a Madrid, desde 1941 i té un cost de 4€/exemplar. Es composa per els següents apartats:
- Editorial y artículo de opinión
- España
- Autonomias
- Educared (TIC)
- Legislación
- Cultura
- Contraportada (Entrevista a personajes de interés público)
També, va destacar un article que parlava de l'autoritat que volen donar als professors desde la Comunitat de Madrid, ja que es vol equiparar a la Policia per la manca de respecte que últimament reben els mestres. Molts d'ells són amenaçats pels seus alumnes, i a més, els pares d'aquests alumnes no els dónen la raó a ells, sinó que es decanten per les versions dels seus fills, que quasi bé sempre són errònies o falses.
Per últim, vam dedicar una estona a fer un petit debat sobre els examens de català i castellà a la selectivitat, i la comparació de nivell entre aquestes dues assignatures, degut a la hora extra de castellà que actualment proposa el PP.
Reflexió
Aquesta nova sessió ens ha servit per conèixer més de prop el que ha passat aquests dies i ha sigut publicat a la premsa escrita. Per tant, gràcies a aquesta recopilació d'idees i de notícies, podem seguir més de prop aquesta actualitat educativa que hem de tenir present en el nostre dia a dia.
El passat dia 28 vam tenir una nova classe de seminari. Primerament, La Maria ens va presentar una notícia educativa de la setmana passada, en aquest cas, feia referència a que el Ministeri d'Educació vol distribuir 250.000 ordinadors en el període de cuatre anys, perquè els alumnes puguin gaudir d'unes aules molt més informatitzades i els professors utilitzin una nova metodologia de treball.
Després, la Laura ens va presentar una altra notícia, en aquest cas, relacionada amb una prova de revàl.lida que es vol implantar per als alumnes de 4rt d'E.S.O, amb la finalitat de facilitar la decisió dels estudis que es realitzaran posteriorment, a mes d'intentar disminuir la taxa de fracàs escolar.
Per últim, la Irene ens va exposar la notícia que ella havia triat, i que estava relacionada amb les "patrulles anti-campana" i la multa que es vol imposar de 3.000€ als pares que no posen fre a aquesta falta de l'alumnat a les classes.
Aquests temes tractats, van tenir el seu consegüent debat, on tots vam participar i vam dir el que pensavem sense arribar a conclusions acordades per tots, ja que tenim punts de vista molt diferents en segons quin tema. No obstant, el fet que la Generalitat vulgui imposar la tecnologia davant dels llibres va ser una qüestió que no vam aprobar, ja que creiem que es molt més important la informació que ens pot aportar un llibre, a més de tenir un cost menys elevat.
Més tard, l'Albert ens va presentar una nova revista d'educació, en aquest cas, amb el nom d'ESCUELA. S'edita en format diari, a Madrid, desde 1941 i té un cost de 4€/exemplar. Es composa per els següents apartats:
- Editorial y artículo de opinión
- España
- Autonomias
- Educared (TIC)
- Legislación
- Cultura
- Contraportada (Entrevista a personajes de interés público)
També, va destacar un article que parlava de l'autoritat que volen donar als professors desde la Comunitat de Madrid, ja que es vol equiparar a la Policia per la manca de respecte que últimament reben els mestres. Molts d'ells són amenaçats pels seus alumnes, i a més, els pares d'aquests alumnes no els dónen la raó a ells, sinó que es decanten per les versions dels seus fills, que quasi bé sempre són errònies o falses.
Per últim, vam dedicar una estona a fer un petit debat sobre els examens de català i castellà a la selectivitat, i la comparació de nivell entre aquestes dues assignatures, degut a la hora extra de castellà que actualment proposa el PP.
Reflexió
Aquesta nova sessió ens ha servit per conèixer més de prop el que ha passat aquests dies i ha sigut publicat a la premsa escrita. Per tant, gràcies a aquesta recopilació d'idees i de notícies, podem seguir més de prop aquesta actualitat educativa que hem de tenir present en el nostre dia a dia.
diumenge, 25 d’octubre del 2009
Seminari 23/10
La última sessió de Seminari la vam començar amb una fotografia de grup. Un cop començada la classe, vam seguir amb la presentació de revistes educatives. En aquest cas, el Cristian va portar el seu anàlisi de Perspectiva Escolar. Ens va comentar que estava escrita encatalà, que el seu director és en Miquel Àngel Essombra, és de periodicitat mensual, es començà a publicar al 1974 i té un cost de 6.90€.
Aquesta revista consta de 3 apartats:
Les altres educacions:
- Educació per al canvi personal i social
- A l'hospital... una escola
- Els centres de justícia juvenil
- El carrer com a espai educatiu
- Centre de formació per a joves "La Carena"
- Aprendre durant tota la vida
- Les mares enllaç i el procés d'acollida d'alumnat nouvingut.
- Bibliografia
Escola:
- El programa TREVA de relaxació a l'escola
- Poesia i joves
Mirades:
- Elogi de les mans (Jaume Cela)
- Novetats bibliogràfiques
- Cartellera (Premia)
Vam estar parlant sobre alguns d'aquests apartats de la revista, però sobretot vam fer una parada al text de Jaume Cela, ja que quasi bé ningú va entendre perquè era una mica enrabessat. Més tard, vam expressar la nostra opinió sobre la poesia, ja que de vegades no l'apreciem degut a que no ens han ensenyat a apreciarla-
Per últim, vam continuar llegint i explicant els moments viscuts amb els professors que més recordàvem de l'etapa de Primària.
Reflexió
Aquesta sessió ha servit per aprendre algunes coses més sobre l'educació, i hem pogut veure exemples plantejats també a la revista que després hem comentat, com és el cas de l'educació per a persones grans, que moltes vegades no els tenim presents, però també han de ser considerats com a persones que volen aprendre i que no només són els nens petits els que aprenen. Per això cal tenir cura de l'aplicació generalitzadora que fem a l'hora de parlar d'aprenentatge acadèmic.
En definitiva, una altra sessió molt profitosa on hem pogut dir la nostra opinió sobre els temes tractats, i on aprenem cada cop més a parlar millor en públic, cosa que ens ajudarà en un futur cada cop més proper.
dimecres, 21 d’octubre del 2009
Seminari 21/10/2009
Avui ha sigut una classe de seminari força profitosa. Primerament, l'Edu, la Natàlia, la Sara, la Irene i l'Aylén han explicat els seus objectes personals, perquè els havíen triat i quin era el record més especial que tenien amb ells. Personalment, m'ha sobtat la cançó que ha dut la Irene i que li van regalar el seu tiet i la seva cosina pel seu 18è aniversari. No és un objecte comprar ni res per l'estil, sinó fruit d'una inspiració i d'un apreci molt especial cap a ella. En definitiva, ha estat un moment molt maco que ha sobtat a la majoria dels que hi érem presents.
Després, en Cristian i l'Albert ens han dut dues notícies relacionades amb l'educació. Una d'elles parlava de que les dones que tenen estudis, són menys propenses a deixar-se maltractar, fet que no hauria de ser així, ja que de cap manera una dona ho hauria de fer. D'altra banda, l'altra notícia parlava de l'enfrontament dels pares contra la Generalitat pel fet de les subvencions als casals d'estiu, ja que no es poden permetre el luxe de pagar perquè els hi vigilin als nens mentre treballen, però tampoc poden renunciar a la feina.
Més tard, l'Anna ens ha portat un exemplar de la revista "Aula de Innovación Educativa", publicada aquest mateix Octubre, però que es duu a terme desde 1992. En aquest exemplar, que comptaba amb 8 apartats, on podiem fixar-nos en una que parlava sobre la dificultat que tenia la gent jove per entrar al món laboral, principalment per la poca experiència. També s'esmentava l'empitjorament dels contractes, ja que habitualment s'hi treballen més hores i es cobra menys.
Per últim, la Lluïsa ens ha fet una proposta, escriure sobre un professor que recordessim de Primària. M'ha fet molta il.lusió poder-me expressar sobre aquest tema, ja que mantinc molt bona relació amb una professora que ens va acompanyar a 3er de Primària i de la que he après moltes coses, sobretot a tirar endavant quan sembla quasi impossible. Encara recordo la seva última frase fa un parell de setmanes: " Espero que d'aquí 4 anys compartim ofici i claustre".
Després, en Cristian i l'Albert ens han dut dues notícies relacionades amb l'educació. Una d'elles parlava de que les dones que tenen estudis, són menys propenses a deixar-se maltractar, fet que no hauria de ser així, ja que de cap manera una dona ho hauria de fer. D'altra banda, l'altra notícia parlava de l'enfrontament dels pares contra la Generalitat pel fet de les subvencions als casals d'estiu, ja que no es poden permetre el luxe de pagar perquè els hi vigilin als nens mentre treballen, però tampoc poden renunciar a la feina.
Més tard, l'Anna ens ha portat un exemplar de la revista "Aula de Innovación Educativa", publicada aquest mateix Octubre, però que es duu a terme desde 1992. En aquest exemplar, que comptaba amb 8 apartats, on podiem fixar-nos en una que parlava sobre la dificultat que tenia la gent jove per entrar al món laboral, principalment per la poca experiència. També s'esmentava l'empitjorament dels contractes, ja que habitualment s'hi treballen més hores i es cobra menys.
Per últim, la Lluïsa ens ha fet una proposta, escriure sobre un professor que recordessim de Primària. M'ha fet molta il.lusió poder-me expressar sobre aquest tema, ja que mantinc molt bona relació amb una professora que ens va acompanyar a 3er de Primària i de la que he après moltes coses, sobretot a tirar endavant quan sembla quasi impossible. Encara recordo la seva última frase fa un parell de setmanes: " Espero que d'aquí 4 anys compartim ofici i claustre".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




