Ahir dia 2 d'octubre vam fer la nostra 3a sessió de Seminari amb la Lluïsa. Alguns companys van fer unes exposicions orals en les que descrivien la simbolització d'un objecte que per a ells fós especial, i la veritat que tots ho van fer molt bé. Des de records de la infantesa, familiars, d'aficions personals, etc. Em va sobtar molt la història que va explicar la Paula, i crec que tots la vam viure amb la mateixa intensitat que ella. També en Cristian va posar el toc d'humor i ens va treure algunes rialles. En definitiva, una experiència molt maca que em tocarà desempenyar el proper dimecres.
A més a més, vam estar parlant sobre la sort que tenim de pertànyer a aquest país i de trobar-nos en una situació de benestar, ja que altres persones no poden gaudir d'aquest privilegi, que de vegades, no apreciem com ho hauríem de fer.
Més tard se'ns va repartir una notícia que parlava dels mestres als hospitals, una feina molt maca, però molt sovint amb gust amarg.
Reflexions:
Aquesta classe de Seminari m'ha servit per a conèixer una mica més els meus companys, i la manera de transmetre els seus sentiments mitjançant la seva explicació amb l'objecte. També, respecte a l'article que hem llegit, cal dir que és una feina que cal valorar moltíssim, ja que aquestes persones han de fer un esforç incalculable per no traspassar el que els hi succeeix a la feina amb la seva vida familiar. A mi personalment m'agradaria estar en contacte amb aquests nens, però crec que no seria capaç d'ocultar el patiment que jo també estaria sofrint de veure'ls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada