Durant la sessió d'avui ens hem familiaritzat amb una programa anomenat Prezi. La veritat és que mai n'havia sentit a parlar, però he de reconèixer que serà una gran ajuda a l'hora de fer unes presentacions innovadores.
Hem estat treballant per grups, i a l'hora d'explicar el tipus d'aprenentatge que se'ns ha encomanat hem decidit treballar-lo d'aquesta manera.
El resultat ha estat aquest:
Aprenentatge entre iguals on Prezi
L'aprenentatge entre iguals
- En que consisteix l’aprenentatge entre iguals?:
Podem dir que és un aprenentatge que es realitza entre persones, pot ser entre alumnes, entre col•legues d’una mateixa professió, entre membres d’una família...
Podem definir-la com formal (dintre del sistema educatiu, per exemple, o d’una estructura professional) o informal (amb caràcter voluntari, fora de cap estructura convencional). Aquest últim posseeix una major importància ja que la motivació intrínseca de cada persona el mou a fer una tasca en concret, per exemple, alumnes que desprès d’hores de classe es dediquen a explicar als seus companys el que no han entès o el que més els hi costa dels seus estudis.
Exemple: l’aprenentatge de la llengua, en especial als alumnes nouvinguts. hi existeixen molts programes dirigits en aquest sentit, que un alumne català en fa de “tutor” i l’alumne nouvingut en fa d’aprenent.
*En aquest camp, l’aprenentatge de la llengua d’acollida, és especialment interessant el programa de voluntariat lingüístic, promogut pel Consorci per a la Normalització Lingüística i la Generalitat de Catalunya, en el qual parelles organitzades en tutoria entre iguals (al tutor se l’anomena voluntari i al tutorat aprenent), ensenyen i aprenen llengua catalana (Casas i Danés, 2004).
Internet a facilitat molt aquest aprenentatge a traves de xats, fòrums, llistes de discussió... Podem dir que els PLE’s son una forma d’aprenentatge entre iguals.
La concepció constructivista de ensenyament- aprenentatge ha donat molta rellevància al concepte d’aprenentatge entre iguals front l’aprenentatge alumne- mestre, que existia abans.
Aquests aprenentatge es basa en tutoria (parelles o equips d’alumnes amb nivells, habilitats o rols diferents), col•laboració (graus d’habilitats i rols molt similars) i cooperació (alumnes d’igual nivell i/o habilitats), com van dir Dalmon i Phelps al 1989.
* Objectius:
1 Posar a l’abast dels mestres metodologies inclusives que permetin viure la diversitat com un valor positiu per a l’aprenentatge.
2 Desenvolupar noves didàctiques per a l’ensenyament i aprenentatge de la llengua.
3 Millorar la competència lectora, especialment la comprensió lectora de l’alumnat.
4 Fomentar la capacitat de cooperació entre l’alumnat.
5 Potenciar la implicació de les famílies en les tasques escolars.
* Disposició en l’espai:
La disposició de la classe és totalment diferent a la normal o convencional de cada dia, en l’aprenentatge entre iguals se solen fer petits grups de 3 o 4 persones on un d’ells és el tutor i els altres són els tutoritzats.
Fer les activitats en petits grups té l’avantatge de que és molt més fàcil posar-se d’acord en petit comitè que no pas amb tota la classe sencera. Quan els alumnes tenen una tasca a fer,se senten partíceps i responsables d’aquesta s’ho agafen amb més ganes i la feina surt millor
- Relació amb l’escola:
Arribats a aquest punt ens qüestionem un seguit de dubtes que exposem tot seguit: És necessari que els nens no parlin a les hores de classe? Fins a quin punt és efectiu això? On son els límits a l’aula?
Moltes vegades en trobem que els nens parlen entre ells i no sols és per entreteniment sinó que ho fan perquè necessiten contrastar el que pensen els seus companys amb el que el mestre explica a classe. S’expliquen coses que no entenen, es pregunten dubtes del que el mestre diu, i això moltes vegades resulta més efectiu que no pas la teoria que exposa el mestre ja que, si s’ho expliquen entre ells ho interioritzen millor.
L’aula no és un mitjà simple ni neutre. L’aula és un ambient constructiu que exerceix una
forta influència sobre el conjunt de persones que hi conviuen: mestres i alumnes.
Així doncs, ha de ser un lloc de trobada amb els altres i facilitar el coneixement entre totes les persones que formen part del grup. Aquest espai doncs, hauria de ser acollidor, flexible i trencar amb l’esquema clàssic d’explicació, de preguntes i respostes i de treball individual.
Val a dir que dins les aules encara trobem un plantejament educatiu unidireccional i la forma més efectiva de distribuir l’aula segons aquest model és situar les taules per fileres enfocades cap al mestre i la pissarra.
Per tal de facilitar i propiciar l’aprenentatge entre iguals cal ser conscients de la importància d’establir una comunicació bidireccional i afavorir la relació i la participació dels alumnes tant a nivell individual com a nivell grupal. Així doncs, cal optar per una organització de l’aula més flexible, com per exemple situar les taules per grups variables: homogenis, heterogenis.... per tal d’afavorir el diàleg, i la implicació dels alumnes en el seu propi aprenentatge i en els altres.
Fent referència a les activitats voldríem remarcar la importància que té compartir-les amb els diferents nivells del centre. Un bon exemple d’aquest hàbit són els padrins de lectura.
Aquesta activitat consisteix en que un alumne dels cursos superiors de primària “apadrina” a un alumnes més petit i l’ajuda en la lectura i la comprensió de diferents textos.
Les escoles que porten anys realitzant aquesta activitat, la valoren de manera molt positiva ja que consideren que:
- Es dóna un valor afegit a la lectura ja que va acompanyada d'una relació personal.
- Fa créixer l’autoestima.
- Es potencia l’hàbit de llegir amb regularitat.
- Es potencia la generositat.
- S'educa el respecte entre companyes i companys de diferents edats i nivells d’aprenentatge, tenint en compte les diferències pròpies de l'edat i les peculiaritats de cadascú.
- Tant els padrins com els fillols, assumeixen un compromís i una responsabilitat.
- Als padrins, el fet de relacionar-se amb nens més petits els fa adonar-se de coses que ja havien deixat enrere, reviuen records i es senten “grans”.
* Que fa el professor? Quina és la interacció professor-tutor-tutorats?:
La feina del tutor és fer de guia. Els alumnes per ells sols tenen el pes d’aquella activitat i mitjançant la figura de la persona que fa de tutor guia als tutoritzats per a enfocar el treball a fer.
El mestra resol els conflictes que puguin tenir aquests i els ajuda a reprendre el fil de l’activitat si en algun moment l’han perdut.
* Interacció entre alumnes:
Els alumnes intercanvien opinions, posen en comú allò que han aprés i s’ajuden entre sí. La figura del tutor sempre té un pes més rellevant ja que, és ell qui posa ordre al grup i qui dóna les directrius o pautes a seguir.
- Exemples:
Us adrecem a una pàgina web on podeu veure un exemple molt ben organitzat i explicat que consisteix en una tutoria entre iguals per aprendre a llegir i millorar la competència lectora dels alumnes.
- Relació amb les TIC:
Ja que l’aprenentatge entre iguals consisteix en un model per aprendre basat en la comunicació entre persones properes, els PLE’s poden ser un “recurs” Tic molt interessant alhora de aprendre entre iguals a través de la xarxa, ja que ens permet poder intercanviar informació per diferents vies entre persones d’un mateix col•lectiu a una pagina web en concret, d’una mateixa classe creant grups de debat o fòrums.
Un bon exemple podria ser el nostre mateix fòrum de preguntes i respostes al Blink, ja que és un espai on, nosaltres, alumnes de Educació Primària de la mateixa classe, podem intercanviar dubtes que sorgeixen a l’aula o mentre estudiem, i respondre’ls nosaltres mateixos, informació addicional interessant de la qual en podem aprendre per la nostra futura tasca com a mestres, entre d’altres qüestions també interessants. Un altre espai del que nosaltres disposem i podria ser interessant per una aula de primària serien els blocs que portem a terme cadascú o de manera conjunta, ja que com professionals de la educació, també en podem treure profit del intercanvi amb altres professors, o alumnes d’altres universitats d’arreu del món. Així com pàgines adreçades als temes que ens interessen, fòrums, grups de discussió
Podem dir que és un aprenentatge que es realitza entre persones, pot ser entre alumnes, entre col•legues d’una mateixa professió, entre membres d’una família...
Podem definir-la com formal (dintre del sistema educatiu, per exemple, o d’una estructura professional) o informal (amb caràcter voluntari, fora de cap estructura convencional). Aquest últim posseeix una major importància ja que la motivació intrínseca de cada persona el mou a fer una tasca en concret, per exemple, alumnes que desprès d’hores de classe es dediquen a explicar als seus companys el que no han entès o el que més els hi costa dels seus estudis.
Exemple: l’aprenentatge de la llengua, en especial als alumnes nouvinguts. hi existeixen molts programes dirigits en aquest sentit, que un alumne català en fa de “tutor” i l’alumne nouvingut en fa d’aprenent.
*En aquest camp, l’aprenentatge de la llengua d’acollida, és especialment interessant el programa de voluntariat lingüístic, promogut pel Consorci per a la Normalització Lingüística i la Generalitat de Catalunya, en el qual parelles organitzades en tutoria entre iguals (al tutor se l’anomena voluntari i al tutorat aprenent), ensenyen i aprenen llengua catalana (Casas i Danés, 2004).
Internet a facilitat molt aquest aprenentatge a traves de xats, fòrums, llistes de discussió... Podem dir que els PLE’s son una forma d’aprenentatge entre iguals.
La concepció constructivista de ensenyament- aprenentatge ha donat molta rellevància al concepte d’aprenentatge entre iguals front l’aprenentatge alumne- mestre, que existia abans.
Aquests aprenentatge es basa en tutoria (parelles o equips d’alumnes amb nivells, habilitats o rols diferents), col•laboració (graus d’habilitats i rols molt similars) i cooperació (alumnes d’igual nivell i/o habilitats), com van dir Dalmon i Phelps al 1989.
* Objectius:
1 Posar a l’abast dels mestres metodologies inclusives que permetin viure la diversitat com un valor positiu per a l’aprenentatge.
2 Desenvolupar noves didàctiques per a l’ensenyament i aprenentatge de la llengua.
3 Millorar la competència lectora, especialment la comprensió lectora de l’alumnat.
4 Fomentar la capacitat de cooperació entre l’alumnat.
5 Potenciar la implicació de les famílies en les tasques escolars.
* Disposició en l’espai:
La disposició de la classe és totalment diferent a la normal o convencional de cada dia, en l’aprenentatge entre iguals se solen fer petits grups de 3 o 4 persones on un d’ells és el tutor i els altres són els tutoritzats.
Fer les activitats en petits grups té l’avantatge de que és molt més fàcil posar-se d’acord en petit comitè que no pas amb tota la classe sencera. Quan els alumnes tenen una tasca a fer,se senten partíceps i responsables d’aquesta s’ho agafen amb més ganes i la feina surt millor
- Relació amb l’escola:
Arribats a aquest punt ens qüestionem un seguit de dubtes que exposem tot seguit: És necessari que els nens no parlin a les hores de classe? Fins a quin punt és efectiu això? On son els límits a l’aula?
Moltes vegades en trobem que els nens parlen entre ells i no sols és per entreteniment sinó que ho fan perquè necessiten contrastar el que pensen els seus companys amb el que el mestre explica a classe. S’expliquen coses que no entenen, es pregunten dubtes del que el mestre diu, i això moltes vegades resulta més efectiu que no pas la teoria que exposa el mestre ja que, si s’ho expliquen entre ells ho interioritzen millor.
L’aula no és un mitjà simple ni neutre. L’aula és un ambient constructiu que exerceix una
forta influència sobre el conjunt de persones que hi conviuen: mestres i alumnes.
Així doncs, ha de ser un lloc de trobada amb els altres i facilitar el coneixement entre totes les persones que formen part del grup. Aquest espai doncs, hauria de ser acollidor, flexible i trencar amb l’esquema clàssic d’explicació, de preguntes i respostes i de treball individual.
Val a dir que dins les aules encara trobem un plantejament educatiu unidireccional i la forma més efectiva de distribuir l’aula segons aquest model és situar les taules per fileres enfocades cap al mestre i la pissarra.
Per tal de facilitar i propiciar l’aprenentatge entre iguals cal ser conscients de la importància d’establir una comunicació bidireccional i afavorir la relació i la participació dels alumnes tant a nivell individual com a nivell grupal. Així doncs, cal optar per una organització de l’aula més flexible, com per exemple situar les taules per grups variables: homogenis, heterogenis.... per tal d’afavorir el diàleg, i la implicació dels alumnes en el seu propi aprenentatge i en els altres.
Fent referència a les activitats voldríem remarcar la importància que té compartir-les amb els diferents nivells del centre. Un bon exemple d’aquest hàbit són els padrins de lectura.
Aquesta activitat consisteix en que un alumne dels cursos superiors de primària “apadrina” a un alumnes més petit i l’ajuda en la lectura i la comprensió de diferents textos.
Les escoles que porten anys realitzant aquesta activitat, la valoren de manera molt positiva ja que consideren que:
- Es dóna un valor afegit a la lectura ja que va acompanyada d'una relació personal.
- Fa créixer l’autoestima.
- Es potencia l’hàbit de llegir amb regularitat.
- Es potencia la generositat.
- S'educa el respecte entre companyes i companys de diferents edats i nivells d’aprenentatge, tenint en compte les diferències pròpies de l'edat i les peculiaritats de cadascú.
- Tant els padrins com els fillols, assumeixen un compromís i una responsabilitat.
- Als padrins, el fet de relacionar-se amb nens més petits els fa adonar-se de coses que ja havien deixat enrere, reviuen records i es senten “grans”.
* Que fa el professor? Quina és la interacció professor-tutor-tutorats?:
La feina del tutor és fer de guia. Els alumnes per ells sols tenen el pes d’aquella activitat i mitjançant la figura de la persona que fa de tutor guia als tutoritzats per a enfocar el treball a fer.
El mestra resol els conflictes que puguin tenir aquests i els ajuda a reprendre el fil de l’activitat si en algun moment l’han perdut.
* Interacció entre alumnes:
Els alumnes intercanvien opinions, posen en comú allò que han aprés i s’ajuden entre sí. La figura del tutor sempre té un pes més rellevant ja que, és ell qui posa ordre al grup i qui dóna les directrius o pautes a seguir.
- Exemples:
Us adrecem a una pàgina web on podeu veure un exemple molt ben organitzat i explicat que consisteix en una tutoria entre iguals per aprendre a llegir i millorar la competència lectora dels alumnes.
- Relació amb les TIC:
Ja que l’aprenentatge entre iguals consisteix en un model per aprendre basat en la comunicació entre persones properes, els PLE’s poden ser un “recurs” Tic molt interessant alhora de aprendre entre iguals a través de la xarxa, ja que ens permet poder intercanviar informació per diferents vies entre persones d’un mateix col•lectiu a una pagina web en concret, d’una mateixa classe creant grups de debat o fòrums.
Un bon exemple podria ser el nostre mateix fòrum de preguntes i respostes al Blink, ja que és un espai on, nosaltres, alumnes de Educació Primària de la mateixa classe, podem intercanviar dubtes que sorgeixen a l’aula o mentre estudiem, i respondre’ls nosaltres mateixos, informació addicional interessant de la qual en podem aprendre per la nostra futura tasca com a mestres, entre d’altres qüestions també interessants. Un altre espai del que nosaltres disposem i podria ser interessant per una aula de primària serien els blocs que portem a terme cadascú o de manera conjunta, ja que com professionals de la educació, també en podem treure profit del intercanvi amb altres professors, o alumnes d’altres universitats d’arreu del món. Així com pàgines adreçades als temes que ens interessen, fòrums, grups de discussió
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada