El passat 7 d'octubre, a la classe de Seminari vam portar, unes quantes persones, els objectes als que teniem més apreci. Jo vaig decidir portar un clauer, un record familiar que guardo amb mi desde fa menys d'un any, pero que espero que continui amb mi uns quants anys més. Algunes de les altres exposicions van ser molt impactants, per exemple la de la Maria, que va ser emotiva al recordar uns amics dels seus pares als que ella considera com de la familia. Altres com les del Macià, que va parlar d'un mantell que heretarà de la seva àvia el dia que es casi, el de la Mònica que va portar una ecografia dels seus cosins, i l'Anna una pandora que li van regalar quan va superar els mals moments que va passar.
En definitiva, va ser una sessió molt especial, que vam viure tots molt intensament.
Més tard, la Lluïsa ens va repartir una nova notícia. En aquest cas se'ns presentaven 3 casos de mares i pares que tenien als seus fills massa protegits, i als quals els consentien tot, encara que el mestre/a considerés que la seva actitud no havia estat bona. Vam estar resumint les idees principals i vam argumentar les nostres opinions en contra d'aquests fets.
Reflexions:
Aquesta sessió ha servit per conèixer molt més les inquietuds de cadascú, i sobretot els sentiments que podem arribar a desprendre i que quasi bé mai mostrem en públic. A més, la visió que tenim sobre els fets que es comentaven a l'article de premsa ens ajuden també a mentalitzar-nos amb possibles casos que podrem veure de prop en un futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada