Descripció
El passat dia 2 de Novembre vam començar la classe amb les exposicions orals del Qui ets tu. Primerament, vam enganxar les fotografies de les persones a les que haviem dedicat el treball per tota la classe, i després ja vam començar a exposar amb una durada de 2 minuts cadascun. Els que controlaven el temps, els nostres companys Cristian i Albert vigilaven que no ens passessim massa del temps estipulat, ni que tampoc ens quedés una exposició massa curta.
Jo ho vaig fer sobre la meva amiga Anna Llongueras, a la qual tothom coneix després d'escoltar la meva exposició.
Personalment, crec que no em vaig posar gaire nerviosa, fet que agraeixo al llibre Com parlar bé en públic, que m'ha ensenyat a controlar els meus instints i m'ha ajudat a relaxar-me davant d'una exposició amb molta gent escoltant-me i mirant-me.
Algunes d'aquestes exposicions van ser molt divertides i van fer que riéssim de debò, ja que s'explicaven trets dels companys que desconeixiem i ens van sorprendre gratament.
En definitiva, una classe diferent i que ens va agradar molt a tots, tret de la inseguretat que duien alguns relacionada amb l'exposició oral que havien de fer.
Aprofundiment
En aquest apartat, vull fer referència a uns aspectes que es tracten al llibre que he esmentat abans i que hem hagut de llegir:
La importància de saber parlar en públic és evident, ja que cada cop són més freqüents les presentacions orals en empreses o altres institucions.
Saber comunicar oralment és seguir aquests passos:
- Sintetitzar oralment un tema qualsevol
- Argumentar una proposta
- Parlar amb precisió
- Trobar solucions a problemes
- Localitzar el costat positiu de les coses
- Saber comprar, vendre i negociar
- Transmetre una imatge de seguretat
- Saber distingir la informació vàlida, de la que no ho és
- Pensar amb claredat
Per tant, una de les coses que hem de tenir clares és seguir aquests passos per anar acostumant-nos a resoldre problemes o a contenir aquests nervis durant una exposició oral.
Reflexió
Aquesta classe ha sigut molt profitosa ja que ens hem hagut de desimboldre perquè la nostra exposició fós el millor possible i que els nervis no acabessin traicionant-nos, com ha passat en la majoria de casos.
Per tant, crec que hauriem de dedicar més sessions a fer exercicis com aquests, ja que ens ajudaran a tenir una major experiència per quan ho haguem de desenvolupar amb nens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada