Ahir la classe de COED la vam dedicar a fer recitació de poemes, rondalles i contes populars.
Primerament, la Maria Pérez, com de costum, va començar explicant un petit conte que havia preparat. Més tard la seguien les altres 14 persones, entre elles, la Lorena, a la que he hagut de grabar perquè després es pogués autoavaluar i així decidir una part de la nota que després es contrastarà amb l'avaluació de les 3 altres persones seleccionades per la Lluïsa, i que també han de tenir un paper important en aquesta decisió.
Per últim, i després de totes les narracions que ens han fet els nostres companys, hem pogut veure un bloc, el del company Àngel Caloca, i també hem debatit sobre si els apartats estaven ben estructurats, si hi havia errors, si trobàvem mancances, etc.
En general, dir que avui els nervis han donat jugat males passades a alguns companys, però hem d'afirmar que és normal ja que no estem acostumats a parlar davant de 70 persones mentre tothom ens mira atentament.
Aprofundiment
En aquest apartat, voldria assenyalar la poesia que ha triat la meva companya Lorena, i que m'ha agradat molt. És de Joan Maragall, i es titula: Excèlsior. Aquí deixo el poema per si algú se'l vol mirar o per si a algú li ha agradat i no sap com es diu o com trobar-lo.
Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.
Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.
Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.
Fuig-ne de la terra innoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja,
oblida’t de ton regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més.Reflexió
Aquesta sessió crec que ha servit per veure com podem afrontar una situació com és parlar en públic davant de molta gent, i veure així com ens podem desimboldre. Han succeït moltes coses diferents, començant per pèrdua de memòria, per plors al no poder expressar-se de la millor manera possible, entrabancs, etc.. però el que m'ha sorprès, és que finalment tothom ha acabat amb un somriure a la cara malgrat els incidents que els han passat. Això vol demostrar que conscientment o no, hem sabut reaccionar davant de problemes, i ho hem fet de la millor manera possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada