Conferència Eulàlia Bosch

El passat dilluns vam gaudir de la presència de l'Eulàlia Bosch a la nostra facultat, ja que ens va oferir una gran conferència titulada Fer de mestre.
Algunes de les referències que va fer són les següents:

Ens va donar el concepte de nens com a referent.
La relació que podem tenir amb ells es estàtica. Són canviants com a reacció del que nosaltres diem.
Quan parlem d'educació escolar cal tenir present que aquests nens estan davant nostre per a créixer.
La seva etapa de creixement és diferent per a tothom.
A les escoles, l'estrangeria no són els nens de fora, sinó els que formen la mateixa aula.
Nosaltres hem de fer que siguin algú aqui i avui.
Hi han mestres ho són per ofici, però hem d'intentar que aquesta relació amb els nens traspassi de ser només un simple ofici.
Els mestres no tenen excusa per a ensenyar als nens la ciutat on viuen.
Aprendre a viure a la teva pròpia ciutat és aprendre a viure a les demés ciutats del món. Per tant, això ens ajudarà a situar-nos a un ambient que no és el nostre.

Fer de mestre té una importància extraordinària.
En un societat democràtica, podem ensenyar als nens l'entorn que els envolta.
Si fem això, estem pensant en els nens que creixen.
La complexitat de la ciutat és minima perquè aquests nens entenguin i coneixin el món on viuen.

PRIMERA CARACTERÍSTICA-> Acompanyar a realitzar un camí

També ens ha parlat de l'Any Cerdà, un projecte que dóna molta importància a les escoles, i en el que aquestes han sigut incloses dins el mapa de la ciutat.
És important parlar de les escoles, així com els centres o edificis educatius, perquè aquests estableixin una relació amb els centres i promoguin activitats per als nens.

Hem de conèixer els conceptes que té la nostra ciutat, i després tornar a l'ecola per a integrar a la vida pròpia allò que ens ha sorprès de fora ( Relació entorn-interior escola)
Un altre concepte que ha volgut remarcar és el fet que els nens són curiosos per necessitat. Si no fan preguntes i ningú els respon, no es podran intergrar en aquest món. Som nosaltres els que hem de treballar aquesta curiositat que cal trobar-los-hi. Res pot ser millor que la nostra curiositat amb l'art per comparar.nos amb els nens.

Les experiències estètiques estan al nostre dia a dia.
Hem de fer que la curiositat i l'interès sigui el centre del que nosaltres volguem extreure dels nens.
L'arquitectura i la música són els arts que donen aixopluc. Cal saber trobar el teu lloc, el lloc on passes les hores i on hi dediques una gran part del teu dia a dia.

L'educació es basa en petites coses.
Hi ha vegades que som mestres, i altres que som aprenents.
A l'exposar-se a les arts, el professor pot acabar sucumbint a ell als seus encants. No només les arts li serveixen per al seu ofici.
S'esdevé mestre quan les arts ajuden a un a estar en un punt on es pot donar la mà i ajudar a un altre.
Qui vol ser docent, ha de voler ser savi.
Cal posar èmfasi en l'ensenyament i les seves formes de transmissió.

En definitiva, fer de mestre ha de servir per ajudar als nens a sentir-se millor en el entorn on es troben, en aquest cas, l'escola.