dimecres, 18 de novembre del 2009

ESCOLA CLARET



DIMARTS 17
DESCRIPCIÓ
Avui hem realitzat una jornada de pràctiques en una escola i nosaltres, l’Eva i la Maria, hem anat fins el barri de Gràcia i més concretament a l’Escola Claret. Aquesta és una escola creada l’any 1871 per Antoni Claret, missioner i capellà.  Es un centre concertat i cristià i gestionada per la Fundació Privada Claret - Educació.
Els objectius d’aquesta escola són facilitar uns recursos acadèmics i uns valors que permetin a l’alumnat ser una persona responsable, lliure i autònoma. Aquest ha de ser capaç de crear el seu projecte de vida. L’escola treballa diàriament quatre àmbits que ajuden a formar a l’estudiant:
-          Aprendre a conèixer
-          Aprendre a fer
-          Aprendre a conviure
-          Aprendre a ser
El recinte escolar és molt gran però les classes són bastant petites per tant la tutora a col·locat als alumnes en forma de “U”  cap a la pissarra. D’aquesta manera els pot tenir controlats en tot moment i perquè aprenguin a treballar nois i noies junts estan posats de quatre en quatre, hi ha quatre nenes seguides i a continuació quatre nens. Cada alumne té el seu lloc fix. Aquest ordre només es veu interromput per necessitats, per exemple quan parlen molt, o són conflictius. És curiós que cada alumne té el seu espai, al prestatge, on hi deixen les llibretes i carpetes, diccionaris, juntament amb els seus mocadors de paper.
L’escola comença les classe a dos quarts de nou del matí per aquest motiu vam quedar amb la Míriam, la noia de pràctiques de tercer, un quart d’hora abans.  Vam pujar fins al quart pis que és on estan els alumnes de cicle superior doncs ens va tocar una classe de quart de primària. Abans del pati tenien dos classes cada una d’un hora.
Primer vam fer Català i per començar la classe de manera animada van cantar una cançó. La cançó parlava de la multiculturalitat i la relació entre races, per saber si els alumnes entenien el missatge de la cançó la mestre va preguntar si sabien el que significava el títol “Enllaç”. Aquesta és una de les matèries en que separen la classe per nivells. Els alumnes que necessiten mes atenció marxen de l’aula per poder ser atesos correctament. Però no van marxar perquè la mestra no estava així que la Maria Lourdes va aprofitar per repassar la classe que el dia anterior havien fet.
Estaven treballant els accents, en concret les paraules planes i les normes d’accentuació. Els alumnes van intervenir a la classe anterior preparant i explicant als altres que eres les paraules planes, posant exemples i van ensenyar als companys com s’accentuaven.  Per repassar el que havien fet a la sessió anterior van començar a dir paraules planes, seguidament van esborrar de la pissarra aquelles paraules que  acaben en vocal, as, es, is, os us, en o in i per últim van accentuar les paraules. Per saber com eren els accents la mestra pronunciava la paraula amb accent obert i tancat i ells decidien.
Per seguir treballant l’accentuació va dur a terme diferents exercicis des llibre que van quedar pendents de correcció. Estaven tan capficats en la feina que no se’n van adonar que la classe havia acabat així que a tres quarts de deu van començar amb matemàtiques. A la classe de matemàtiques van fer diverses feines, alguns alumnes que no havien acabat el quadern d’exercicis van seguir fent-lo, altres van començar una fitxa de problemes i finalment els que ja havien pogut acabar tot van començar a fer una gràfica relacionada amb algun aspecte dels companys. Aquesta gràfica era de lliure elecció i alguns exemples eren: nens i nenes que es queden a menjador, que porten ulleres o no, que tenen germans o no, etc.
En acabar la classe de matemàtiques van tenir trenta minuts de pati i ens van explicar que un dia per setmana els alumnes no podien portar pilota. Havien de jugar a jocs alternatius i jugaven a la xarranca, saltar a corda o fins i tot als “tazos”. Aquesta norma la va imposar el centre perquè els nens i nenes, a l’hora del pati, només interaccionaven si hi havia pilota i així han aprés a jugar amb altres instruments.
Després del pati els alumnes van tenir classe d’anglès. Aquesta assignatura l’imparteixen quatre dies a la setmana però Dimarts és el dia que només fan trenta minuts de classe. Els alumnes estaven preparant uns murals sobre les ciutats. Hi ha ciutats de colors, del Futbol Club Barcelona, dels integrants de classe, etc. No només havien de prepara un mural amb el dibuix, si no que també van fer una llibreta on explicaven cada part de la cuitat.
Finalment i per acabar la jornada matinal a l’escola a dos quarts d’onze tenien informàtica. Dividien la classe en dos i anaven a aules amb ordinadors, allà treballen els programes del Microsoft Office. Aprenien a obrir fitxer, modificar, a treballar amb el PowerPoint i altres.
REFLEXIÓ PERSONAL
Aquesta experiència ha estat per a les dues molt profitosa al mateix temps que ens ha ajudat a veure més de prop com serà la nostra futura feina i quines tècniques podrem utilitzar perquè els nostres alumnes no deixin de motivar-se per les assignatures, i mai deixin tampoc de tenir ganes d’aprendre més.
A banda de les estones que hem estat visualitzant la forma de fer la classe de la professora, i de com responien els nens a les seves preguntes, el que més ens ha agradat ha sigut compartir amb els nens la nostra experiència, i captar la seva atenció.
A la classe d’anglès, hem tingut la oportunitat d’anar veient la tasca que havien realitzat durant varies sessions i com l’havien dut a terme també. Ens han explicat el que han fet, el que els ha costat, si els ha agradat o no,etc.
En aquests moments, hem volgut apropar-nos als nens i ho hem aconseguit. Hem aconseguit que ells confiessin en nosaltres i que ens expliquessin les seves vivències. També, alguns d’ells ens han mostrat facetes que no duen a terme a l’escola, com la dansa i el teatre.
Per últim, dir que ens tornaria a fer molta il·lusió veure una altra classe i participar en les activitats que es realitzen. Si més no, tornar a tractar de prop i poder ajudar a aquests nens que necessiten aprendre, i que tenen també moltes ganes de fer-ho.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada